Resultats de la cerca

Conegut com el Maki , començà a competir a setze anys en supercròs i motocròs Després d’aconseguir el subcampionat de Catalunya de MX i la sisena posició en el Campionat d’Espanya 2001, passà a l’estil lliure d’exhibició Entre el 2004 i el 2007 disputà desenes de proves i aconseguí el tercer lloc al Freestyle Ciutat de Palma 2005 Fou pioner de la variant stunt a l’Estat espanyol

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Miguel A Paniagua, i més tard continuà la seva formació al Conservatori Nacional de Guatemala, on estudià amb el professor Herculano Alvarado Posteriorment es desplaçà a Nova York, ciutat en la qual rebé classes de composició L’any 1916 començà a exercir com a professor al Conservatori Nacional de la ciutat de Panamà Durant els anys 1931-39 retornà a Guatemala, on també fou professor al Conservatori Nacional Després exercí de director del Conservatori Nacional de San Salvador, fins l’any 1942 També treballà de crític musical al "Diario Oficial" del…

Inicià els estudis musicals al seu país natal i els amplià a la capital francesa amb André Bloch i Henri Dallier Visqué a París i a Madrid durant alguns anys fins que el 1940, després d’una curta estada a Nova York, tornà a Lima La seva trajectòria compositiva inclou des d’obres romàntiques, escrites durant la joventut, fins a peces dodecatòniques -en la línia d’Arnold Schönberg, a qui admirava molt-, tot passant per l’impressionisme En la seva producció destaquen el ballet Las Llamas 1936, Leyenda Inca , per a veu i vuit instruments, un concert per a piano i orquestra, Danza peruana i la…

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, fou el primer arquer català que assolí l’Estrella FITA 1000 en arc recorbat 1966 Guanyà un Campionat d’Espanya de tir amb arc 1965 i tres Campionats de Catalunya 1965, 1966, 1968 Entre els anys seixanta i setanta guanyà nombroses tirades, com el Torneig de Barcelona, el Trofeu Miquel Boadella, el Concurs de Sant Sebastià, el Trofeu Enric Tarragó, la Fleche d’Or National de Carcassona o la Ronde du Midi Participà en el Campionat del Món 1967 i superà el rècord de Catalunya de 70 m 1967

Jugà al CE Episcopal de Lleida, on guanyà un Campionat d’Espanya juvenil i arribà al primer equip la temporada 2004-05, dins la Superlliga La temporada següent jugà al CE Volley Lleida i fou alhora preparador físic de l’equip El 2006 deixà l’equip per entrar al cos tècnic També fou entrenador assistent de la Concentració Permanent Juvenil Masculina de la RFEVB El 2009 passà a ser jugador entrenador del Voleibol Vilafranca i alhora dirigí categories inferiors de la selecció catalana El 2009 fou proclamat millor entrenador de menors per la federació catalana després d’haver assolit la tercera…

Vestí la samarreta del Grup Catalònia durant la dècada dels noranta El 1993 fitxà pel Grupo Duero i tornà al Grup Catalònia l’any que l’equip se situà una altra vegada a la màxima categoria estatal El 1996 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Amb la selecció espanyola júnior aconseguí la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1992 Posteriorment jugà amb l’absoluta, amb la qual disputà partits del preeuropeu i de la Lliga mundial i arribà a ser-ne capità

Especialitzat en proves de velocitat, es formà al Manyanet Club Natació i el 1976 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de 100 m lliure 1975 i de 200 m lliure 1979

El 1996 ingresà en el grup barceloní de hardcore melòdic Corn Flakes, amb qui treballà en el disc Ménage 1997 Tot seguit formà dos grups Romodance, que publicà Little symphonies for the kids 1998 i Zorras 1999, i Sitcom, amb un disc homònim el 1999, i treballà com a periodista musical Una nova aventura, el grup Élena, orientada cap a un pop experimental, es materialitzà amb Porelamordedios 2001 i Present 2003 El 2002 emprengué un projecte personal, Refree , de signe intimista, amb el disc Quitamiedos , al qual seguiren Nones 2003, La matrona 2005 i Els invertebrats 2007, treballs on alternà…

Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a Keynes 1974

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme