Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Ramis
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra És autor d’un lai de temàtica amorosa que comença amb el vers Ohiu de mi quanta dolor Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere , Bartomeu , Josep i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de…
, ,
Antoni Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i…
,
Josep Ramis i Ramis
Cristianisme
Sacerdot.
Germà de Joan , Bartomeu , Antoni i Pere Graduat en teologia per la Universitat Literària de Mallorca, és autor del manuscrit —avui perdut— Tractat d’agricultura i economia rural de l’illa de Menorca , que dedicà a la pagesia menorquina
Pere Ramis i Ramis
Lingüística i sociolingüística
Història del dret
Advocat i traductor.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura
,
Bartomeu Ramis i Ramis
Metge.
Germà de Joan , Antoni , Josep i Pere Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó i és autor de diverses obres que s’han perdut i del Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les iglésies 1818
Domènec Ramis
Cristianisme
Dominicà.
Deixà manuscrits un Diccionario heráldico de los escudos de armas que usaron los antiguos lemosines i una Genealogía de los reyes de Mallorca
Josep Ramis
Pintura
Pintor.
El 1919 emigrà a Amèrica i residí un temps a Cuba i després a Veneçuela i a Colòmbia Aviat s’establí als EUA, a San Francisco, on estudià art Conegué a Monterey, el sacerdot català Ramon Mestres, que li encarregà pintar un viacrucis que anava des de la missió del Carmel a Monterey aquest treball li feu despertar l’interès per la història de les missions californianes, fundades per fra Juníper Serra Ginebró Serra El 1933 inicià la decoració de les esglésies d’aquestes missions S’inspirà per pintar molts quadres en la vida i els costums dels indis aborígens Viatjà per tot Amèrica, des de Mèxic…
Joan Matas Ramis
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el Club Esportiu Europa en dues etapes 1915-27, 1928-31 Durant el seu mandat l’equip guanyà el Campionat de Catalunya 1923, disputà la final de Copa 1923, i participà en les tres primeres edicions de la Lliga de primera divisió 1928-31 El 25 de març de 1924 i el 15 d’agost de 1964 fou objecte de sengles homenatges de reconeixement per l’entitat
Josep Ramis de Ayreflor i Sureda
Historiografia catalana
Historiador, pertanyent a una família noble mallorquina.
Llicenciat en filosofia i lletres, fou arxiver de la Diputació de Balears 1909-29 i president de la Comissió de Monuments de les Balears 1923-27 i 1951-60 Especialitzat en genealogia, se centrà en la noblesa mallorquina La seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911, és el primer estudi global de la noblesa illenca amb criteris històrics i li valgué l’ingrés com a membre corresponent a la Reial Acadèmia de la Història Estudià també la història local d’Artà i recollí els documents històrics de la villa Fou membre de la Reial Acadèmia Provincial de Belles Arts i…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina