Resultats de la cerca

Separat de l’exèrcit per les seves idees republicanes 1877, hi fou readmès i passà a la reserva 1883 D’acord amb Ruiz Zorrilla, es revoltà a Madrid a favor de la República 1886 però, un cop fracassada la insurrecció i abandonat pels seus soldats, fou empresonat i condemnat a mort Indultat, fou deportat a Fernando Poo i, més tard, a Melilla

Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa

Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…

La seva obra, molt influïda per Brecht, fou inicialment filocomunista Die Korrektur , ‘La correcció’, 1958 Der Bau , ‘La construcció’, 1964, però la crítica al règim de la DDR en Die Umsiedlerin oder das Leben auf dem Lande ‘La desnonada o la vida al camp’ comportà el 1961 l’expulsió de Müller de la Unió d’Escriptors hi fou readmès el 1988 Posteriorment, en Philoktet 1966, Ödipus Tyrann 1967, Macbeth 1972 i Die Hamletmaschine 1977 reelaborà mites i obres clàssics, que situà en un context actual Parallelament, el seu prestigi a Occident augmentà i el 1985 li fou atorgat el premi…

Al desembre del 1539 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, però poc temps després el capítol l’obligà a dimitir a causa de les seves continuades absències La intervenció del seu protector, l’arquebisbe Juan Pardo de Tavera, el retornà al seu lloc fins que el prelat morí 1545 El successor de Torrentes a la seu toledana fou Cristóbal de Morales Al cap de dos anys tornà a ser-hi admès i es mantingué en el lloc fins el 1553, moment en què fou obligat a abandonar-lo novament Readmès el 1571 per tercera vegada, romangué en el càrrec fins a la seva mort En diversos…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S…

Estudià a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg 1898-1907, i el 1907 entrà a formar part de la companyia del teatre El 1909 S de Diaghilev el contractà per a actuar a París La seva intervenció en Le pavillon d’Armide 1909, de NN Cerepnin, fou un èxit, i dos anys després ingressà en els Ballets Russos Amb aquesta companyia protagonitzà Le spectre de la rose i Petruška el 1911, i l’any següent n’esdevingué el coreògraf Des del seu nou càrrec creà les coreografies de L’après-midi d’un faune 1912, de C Debussy, i Consagració de la primavera 1913, d’Igor…

S’establí a Viena al final de la dècada del 1770, i a la dècada de 1780-90 tocà el violí a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt poc després d’obrir-se, el 1781 L’èxit com a compositor de música escènica, especialment de singspiele li arribà cap al 1790, sobretot amb l’obra Das Donauweibchen 'La donzella del Danubi', 1798 Durant uns quants anys gaudí d’una gran popularitat, però el 1818, a causa de canvis en la direcció, perdé la feina a l’orquestra del Theater in der Leopoldstadt i no hi fou readmès fins el 1821, aquesta vegada com a segon violinista Sobrevisqué a la seva…

Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…