Resultats de la cerca

Pioner de la radioastronomia, el 1937 construí, motivat pel descobriment de Karl GJansky, el primer radiotelescopi Amb una antena parabòlica de nou metres de diàmetre obtingué el primer mapa de les radiofonts de la Via Làctia, que publicà l’any 1942 impulsà així aquesta branca de l’astronomia d’observació

Practicà el polo des de ben jove seguint la tradició familiar i assolí un hàndicap 0 Competí en l’àmbit internacional representant l’equip Villacampos, juntament amb l’amazona Marjolein van der Win i els genets Jan Schonlau i Darío Campos També formà part d’altres equips, com el que integren Valerie Pizzorno, Valerie Fraychenaud i Brigitte Gauthier Participà en el primer torneig de polo femení sobre neu que es disputà a la localitat argentina de Bariloche 2007 Formà part de l’equip organitzador de la Copa José O’Neill, que es disputa anualment a les installacions del Reial Club de Polo…

Inicià la seva formació a Sant Cugat amb A Horta i P Tintorer, i quan aquest s’establí a Barcelona, el seguí i continuà amb ell els estudis musicals A setze anys, ingressà al Conservatori de París, on estudià al conservatori amb Napoléon-Henri Reber i fou condeixeble de G Bizet i J Massenet i estudià harmonia, amb NH Reber, i piano Després d’una sèrie de concerts per diverses ciutats alemanyes, tornà a Barcelona, sembla que pels volts del 1866, i anà també a Madrid De nou a París, el 1871, a causa de la guerra francoprussiana, abandonà França i decidí establir-se a…

Estudià composició amb H Reber al Conservatori de Música de París i violí amb H Vieuxtemps Inicià la seva carrera artística com a violista en diversos grups de cambra Com a compositor aconseguí fama gràcies a la seva música de saló i a l’estrena, l’any 1878, de Le Tasse , simfonia dramàtica per a solistes, cor i orquestra, amb la qual guanyà el Premi de la Ville de París A partir del 1880 dedicà els seus esforços a l’òpera, però tan sols la "Berceuse" de Jocelyn 1888 es manté avui en el repertori operístic, amb diversos arranjaments cambrístics Des del 1887 fou professor al…

La seva primera educació musical la rebé del seu pare El 1858 continuà els estudis de flauta amb Dorus i dos anys després els prosseguí al Conservatori de París, on també estudià composició amb Reber Després d’ingressar com a flautista a l’Òpera Còmica 1862, l’any 1864 passà a l’Òpera fins el 1890, que en fou nomenat director Membre fundador de la Société Classique 1872 i de la Société de Musique de chambre pour instruments à vent 1879, a partir del 1893 abandonà l’activitat concertística i esdevingué professor de flauta del Conservatori de París Entre els seus alumnes hi hagué…

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Vida Com assenyala L Iberni en el seu estudi sobre Sarasate, fou el primer violinista virtuós modern, que permeté passar de l’escola antiga de F Liszt, N Paganini, C Czerny i S Thalberg als nous temps de l’intèrpret virtuós El primer instrument que Sarasate tocà fou el violí, i, segons Saldoni -que recollí la informació del seu pare-, amb només cinc anys era un prodigi quant a afinació i execució Rebé de la comtessa d’Espoz y Mina una pensió anual de 2 000 rals per als seus estudis A Madrid es formà en la tècnica francobelga, i el 1854 meravellà en un concert al Teatro Real i fou rebut per la…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…