Resultats de la cerca

Formada a l’escola Massana i a Llotja taller Jordi Alumà, s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses colleccions públiques i privades a Barcelona a la diputació i a la capella de Sant Honorat, Brusselles, Venècia, París i Miami galeria The Embassy

En la darrera data actuà també amb l’arxipreste Gotmar, que fou el primer bisbe de Vic de la restauració 886 Sembla ésser un dels encarregats per l’arquebisbe de Narbona, Sigebut, d’organitzar eclesiàsticament el territori osonenc

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…

Com a regent de l’emperadriu Judit, tia seva, governà des del 1917 el 1928 assumí el títol de negus, i el 1930 fou coronat emperador Obtingué l’ingrés d’Etiòpia a la Societat de Nacions 1923, abolí l’esclavitud 1924, promulgà una constitució que li atribuïa tots els poders 1931 i signà acords que desplagueren el govern italià, el qual ocupà el país 1935 S'exilià a Londres i, recuperat el tron amb l’ajut britànic 1941, modernitzà les estructures legals i encoratjà el panafricanisme El 1960 hagué de fer cara a un cop d’estat Fou destituït pel setembre del 1974, acusat de corrupció…

Procedent d’una família molt vinculada a la música, el 1957 es graduà a l’Escola Superior de Música de Varsòvia, on havia estudiat piano amb Margerita Trombini-Kasuro i composició amb JA Maklakiewicz i Kazimierz Sikorski Aquells anys també estudià violoncel i direcció d’orquestra El 1967 guanyà els concursos Vianna da Motta Lisboa i Marguerite Long-Jacques Thibaud París, moment a partir del qual començà una brillant carrera de solista Recuperat d’un greu accident de cotxe, enregistrà la integral de l’obra de F Chopin Impartí classes al Conservatori Serge Rakhmaninov de París 1963…

Jugà al Girona Futbol Club durant quatre temporades 1959-63 a tercera divisió Passà després pel Calella CF 1963-65 i la UE Olot 1965-67 abans de fitxar pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1967 En la primera temporada com a jugador blanc-i-blau no disposà de gaires oportunitats i acabà cedit al Club Esportiu Europa Fou recuperat per a la temporada següent i el nou tècnic, Argilés, el feu debutar a primera el 3 de novembre de 1968 Jugà vint-i-quatre partits en aquesta temporada, en la qual l’equip perdé la categoria, i setze l’any següent a segona Un cop acabada l’etapa…

Format a l’Sferic Terrassa, club amb el qual debutà a primera divisió a disset anys, també jugà a l’Artextil i l’Arrahona de Sabadell, al CP Calafell, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1964, i tornà a l’Sferic, on es retirà el 1974 com a jugador entrenador Inicià la seva carrera com a tècnic al Calafell 1974-76, i passà al Noia 1976-82, amb el qual fou subcampió de Lliga 1981 El 1982 deixà les banquetes a causa d’un infart i, un cop recuperat, tornà al Noia 1984-86 Dirigí l’HC Piera 1987-90 i, quan ja havia fitxat pel Reus Deportiu, tornà a tenir…

Fill de músics, inicià la seva formació pianística a tres anys i el 1946 començà a estudiar amb Vicente Scaramuzza, fins que el 1948 hagué de deixar els seus estudis durant un any a causa d’una poliomielitis Un cop recuperat, el 1949 oferí el seu primer concert El 1956 tocà al Teatro Colón dirigit per Lorin Maazel i el 1960 obtingué una beca del Govern francès que li permeté ampliar els seus coneixements amb Marguerite Long El 1961 aconseguí el tercer premi al Concurs Long-Thibaud de violí i piano Consagrat a Europa, el 1966 debutà als Estats Units en el Festival de Standford L’…

L’any 1979 fundà amb Òscar Rodríguez la Companyia Ínfima La Puça , amb la qual obtingué una gran popularitat al llarg de vint i cinc anys, amb nombroses actuacions dins i fora de Catalunya Dirigí i protagonitzà també espais televisiu com Picapuça 1986- 1988 i Puçastoc 1989-1990, a més de participar en la direcció de nombroses fires i esdeveniments vinculats al món del clown , que continuà després de la dissolució del grup 2004, entre els quals els festivals Apallasa't de Barcelona Pallassòdrom de Vila-Seca i el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà i la Fira de Teatre al Carrer de…