Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia al Seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot l’any 1961 Poc després, a Xile, es relacionà amb el moviment polític i religiós Cristians pel Socialisme, que fundà a Catalunya quan retornà, nou anys després Molt relacionat amb Joan Alsina, en va publicar la biografia,  Joan Alsina Xile al cor 1976 premi Aedos de biografia catalana 1975, que reescriví al 2001, quan aparegué nova informació sobre l’assassinat del sacerdot, sota el títol Vida, comiat i mort de Joan Alsina També ha publicat  La recerca secreta de Josep M Mercader 1992, que tracta la…

Vida i obra Estudià magisteri a València, on formà part del grup de poetes entorn de la revista Múrice Fou membre fundador de la revista Cairell 1979-82, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 1981-85 i del Centre Català del PEN Club, i assessor dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani de l’Ajuntament de València Fou lector a la Càtedra de Llengua i Literatura de l’Institut Universitari Oriental de Nàpols 1985-86, director de L’Any del Tirant 1989-91 de l’Ajuntament de Gandia, director literari de l’editorial Tres i Quatre 1991-93 i conseller executiu del Centre d’…

Fill de l’arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas  i germà de l’escriptor Arístides Mestres i Oñós Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts, on rebé les ensenyances de dos professors antagònics, Claudi Lorenzale i Lluís Rigalt, i es dedicà professionalment al periodisme gràfic La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Publicidad , El Globo , Almanaque sud-americano , entre d’altres i a la illustració d’obres clàssiques Virgili, Cervantes o de novellistes Pereda, Pérez Galdós i assagistes Pompeu Gener contemporanis, fins que, el 1914, perdé la visió dels dos ulls i…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida Juntament amb Bedrich Smetana i Leoš Janácek, fou un dels principals compositors nacionalistes txecs i el qui desenvolupà un idioma més obert al gran repertori occidental El jove Antonín aprengué música a l’escola de la seva ciutat natal, fins que a l’edat de dotze anys abandonà l’escola per començar a aprendre l’ofici de carnisser Un any després deixà Nelahozeves per establir-se a Zlonice, on tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb la cultura germànica L’organista Antonin Liehmann li ensenyà alemany i continuà la seva formació musical, fentli conèixer bàsicament el violí, la viola…