Resultats de la cerca

Anà a Sicília amb l’infant Martí el 1392, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç 1409, on es destacà en la lluita contra els sards rebels El 1412 fou enviat a Catalunya pel comte de Quirra per informar el Parlament de la situació a Sardenya i demanar ajut Durant l’Interregne fou adversari del comte d’Urgell El 1413 lluità al costat de Ferran I

El 1554, al capdavant d’una esquadra, combaté els corsaris francesos, i el 1561 s’encarregà de vigilar l’estret de Gibraltar En la batalla de Lepant comandà l’esquadra de reforç de 30 galeres que contribuí decisivament a la victòria Conquerí Tunis el 1573, i ajudà el duc d’Alba a l’ocupació de Portugal El 1582 Felip II de Castella el nomenà capità general de l’Oceà, i després li encarregà d’organitzar l’expedició de la Invencible, però morí abans de dur-la a terme

Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol

Durant la guerra dels Segadors lluità contra Felip IV de Castella El 1642 fou nomenat, per les autoritats franceses a Catalunya, procurador reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya, i governador un any més tard Ben aviat contrari, però, al caràcter opressor que adquirí la intervenció francesa, l’any 1653 dirigí una revolta al Conflent, i un any després capitanejà un aixecament de pagesos al mateix Conflent, i amb el reforç d’homes de la guarnició de Puigcerdà derrotà els francesos al Capcir Controlat el Rosselló novament pels francesos, es refugià al Principat

Atacant, vestí la samarreta de l’Hispano Francès fins el 1996, que fitxà per l’Associació Esportiva l’Hospitalet El 1998 aconseguí l’ascens a la màxima categoria, en la qual també competí amb el Club Voleivol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona El 2005 fitxà pel Volley Lleida, amb el qual també assolí l’ascens a la Superlliga El 2008 es quedà sense equip per la renúncia del Volley Lleida i un any més tard fitxà pel CV Eivissa com a reforç en la fase d’ascens a primera estatal Amb l’equip balear guanyà una Copa del Príncep, un subcampionat de la Superlliga 2 2012 i un ascens a la…

Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb reforç…

El 1420 es casà amb la seva cosina Violant de Prades El 1432 formà part del grup majoritari que a les Corts s’oposà a les constitucions sobre censals i violaris Després de la desfeta de Ponça 1435, fou nomenat capità general de l’estol que anà de reforç a Nàpols Havent tornat a Catalunya presidí el braç militar al parlament de Barcelona i a les corts de Tortosa 1442-43 Al servei de la generalitat, en produir-se el conflicte del 1462 es posà al costat de la reina però, traït pels seus vassalls, fou capturat a Hostalric i dut a Barcelona Per contra, el seu germà bastard, Ponç de…

Fou conseller i camarlenc del rei Martí Fill de Pere de Centelles i de Vilanova Amb les tropes valencianes participà en la defensa de Catalunya contra les companyies dels Armanyac, dels quals caigué presoner a Ceret 1390 Amb les tropes de reforç enviades pel rei Joan I al seu germà Martí, anà a Sicília, el 1394, on aquest premià els seus serveis militars amb la donació de terres i rendes a l’illa Retornat a València, prengué part en les bandositats, i des del 1398 capitanejà la dels Centelles, oposada a la dels Soler Les principals incidències de la lluita foren la mort de Pere…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a Catalunya Frederic el…