Resultats de la cerca

Autor de Rembrandt als Erzieher ‘Rembrandt, educador’, 1890, que postulava una regeneració del poble germànic, representada en la figura del pintor holandès Les seves teories, però, foren manipulades pels teòrics racistes nacionalistes i antisemites

Dirigí La Veu d’Urgell de Mollerussa i Lo Pregoner 1921 de Bellpuig Urgell Publicà els drames El captaire 1921 i Regeneració 1932, la comèdia El desertor i el llibre de poemes Engrunes 1928 Usà el pseudònim Tomàs Roure

Es traslladà als EUA l’any 1891, on exercí la docència, i treballà a l’institut Rockefeller de Nova York Féu investigacions sobre partenogènesi, tropismes, regeneració de teixits, etc Estudià les causes de l’envelliment i oferí una base científica a la moderna geriatria

Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc

Observà acuradament l’hidra d’aigua dolça, n'establí els caràcters tant animals com vegetals i n'experimentà els processos de regeneració 1740, els treballs sobre els quals iniciaren una línia de recerca que posà en qüestió les teories vigents sobre la reproducció animal Publicà Mémoires pour servir à l’histoire d’un genre de polypes d’eau douce 1744

Convertit al metodisme, esdevingué predicador ambulant i promogué un moviment de reviviscència a Whitechapel anomenat Christian Mission , que el 1878 es transformà en l' Exèrcit de Salvació Salvation Army , comunitat d’acció cristiana considerada església, organitzada quasi militarment, i dedicada a la predicació cristiana i a l’educació i la regeneració dels miserables expresidiaris, embriacs, prostitutes Publicà In Darkest England 1890

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Estudià els trasplantaments del globus ocular, el patró de creixement de les xarxes nervioses i el comportament en el desenvolupament i en la regeneració, i la teoria del camp elèctric en relació amb la percepció cerebral Concebé una metodologia per a destacar els problemes cerebrals d’abast hemisfèric Li fou atorgat el premi Nobel de medicina el 1981 juntament amb DHHubel i TNWiesel És autor de Problems outstanding in the evolution of brain function 1964 i Science and moral priority 1983

Autor de novelles Gelosia 1894, Vortice 1899, Olocausto 1902, La disfatta 1896, i d’obres polítiques, entre les quals es destaquen La lotta politica d’Italia 1892, història d’Itàlia des de les invasions bàrbares fins a la darreria del s XIX, i La rivolta ideale 1908, on afirma la necessitat d’una regeneració d’Itàlia, que acompleixi finalment l’obra ideal del Risorgimento Pel seu encès nacionalisme italianista i la seva inspiració imperialista ha estat considerat un dels precedents del feixisme

Viatjant de draps, deixà la professió per l’escena Debutà al teatre Ateneu de Sabadell i el 1911 intervingué en el film Mala raça , de FGelabert més tard dirigí i interpretà per a la Studio Films de Barcelona la sèrie de curts Cuentos baturros 1914-15 i també Passa l’ideal 1915 i El dubte 1916 més tard rodà La raó social Castro i Ferrant, Un exemple, Humanitat ~1917, Regeneració , etc Intervingué també a La boja del monestir de Montserrat i L’herència del diable El 1922 actuà al teatre Espanyol de Barcelona Emprà el nom artístic Domingo Ceret