Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Fou guardonat amb les medalles Fortuny 1940, Masriera 1941 i Tapiró 1944, i també en diversos certàmens pictòrics Exposà regularment a Barcelona La seva obra és dintre una clara línia expressionista

Militant de Lliga Catalana, fou vicepresident de la Joventut Nacionalista 1933, i ocupà altres càrrecs dins la direcció del partit Candidat a diputat pel novembre del 1933, escriví regularment a La Veu de Catalunya , i fou regidor de Barcelona 1934-36

Format a l’Escola de Belles Arts d’Olot, fou deixeble de Galwey, Ignasi Mallol i Xavier Nogués Començà a exposar el 1935 a Barcelona, on ho anà fent regularment Seguí la tònica del paisatgisme de l’escola d’Olot, amb una visió més impressionista

Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat

Ocupà un lloc destacat en el felibritge gascó Folklorista, etnòleg, lingüista i crític literari, escriví regularment en l' Almanach de la Gascogne sota el pseudònim de Lo Cascaròt Els seus poemes són de tonalitat popular Amb L’Ome blanc 1913 i Lo Perdigalh 1923 inaugurà el nou teatre gascó

Residí a Barcelona des del 1876 i collaborà regularment a La Gaceta de Cataluña i La Publicidad S'uní a la Solidaritat Catalana 1906 i després a la UFNR en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis 1889-98, en sis volums

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de València i en belles arts a l’UPV 1999 Exposa regularment des del 1974 La seva obra recrea amb detallisme paisatges rurals i arquitectures populars d’arreu del País Valencià, i posteriorment evoluciona cap a la insinuació formal i cromàtica, sense abandonar la figuració

Especialista en la prova de 3000 m obstacles, l’any 2000 establí el rècord de Catalunya amb una marca de 814,74 min Participà regularment en campionats d’àmbit català i estatal, però també arribà a disputar un Campionat Iberoamericà 1998, un campionat Mundial 1999 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000

Debutà a Parma amb Turandot 1927 i actuà regularment a la Scala de Milà 1929-50 Destacà en la interpretació d’òpera verista i en Manon , de Massenet Fou la primera intèrpret d’ Il Campiello 1936 i de La dama boba 1939, de Wolf-Ferrari El 1941 feu la seva presentació al Liceu de Barcelona

Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona 1882 i a Olot 1880, 1881 i 1883 Seguidor tardà d’un cert natzarenisme Lectura , 1872, Museu d’Art Modern, Barcelona, aviat es dedicà de ple al costumisme El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres