Resultats de la cerca

Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932

Aconseguí un gran èxit popular amb novelles de caràcter històric, entre les quals destaquen Anthony Adverse 1933 i la trilogia The City in the Dawn 1950 És autor de balades, amb les quals intenta de renovar el gènere, i d' Israfel 1926, biografia d’Edgar Allan Poe

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Participà en el moviment condoreirista, que es proposava de renovar la lírica del Brasil sota la influència de Victor Hugo, i assolí una gran popularitat Escriví Espumas Flutuantes 1870, Voces de África 1880 i Os escravos 1883 atacà l’esclavitud en el drama O Gonçaga ou a Revolução de Minas 1875 i en el poema A canção do Africano 1893

Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social

Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor

Fou professor de filosofia natural a Glasgow i de lògica a Aberdeen Contribuí a la fundació de la revista Mind 1876 Aplicà les descobertes de la fisiologia i de la patologia a renovar l’associacionisme de John Stuart Mill, mirant de donar-li una base científica Segons Bain, la psicologia associacionista és la base de la majoria de les disciplines filosòfiques Escriví The Senses and the Intellect 1855, The Emotions and the Will 1859, Logic, Deductive and Inductive 1870 i Education as a Science 1879

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia