Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Violant d’Aragó
Història
Reina titular de Nàpols, duquessa d’Anjou i comtessa de Provença.
Filla gran del rei Joan I de Catalunya-Aragó i de Violant de Bar El 1390 fou convingut el seu matrimoni amb Lluís II , rei titular de Nàpols, duc d’Anjou i comte de Provença, que fou celebrat el 1400, bo i renunciant ella els seus drets al tron, que, a la mort del rei Martí I, foren reivindicats pel seu fill Lluís , duc de Calàbria
Veijo Meri
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta…
Blanca d’Aragó
Història
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca d’Anjou.
Prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona 1310 Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321 El rei intervingué per mitjà d’ella en el govern del monestir Blanca es féu notar pel seu afany d’afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa L’afecte pel seu germà Joan, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d’aquest a Sixena en circumstàncies novellesques, però les restes de l’infant foren retornades a la seu tarragonina Blanca deixà amb freqüència el seu monestir Acabà renunciant…
Joana I de Nàpols
Història
Reina de Nàpols i comtessa de Provença (1343-81).
Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de…
Pere Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós (Pere Galcerán III de Pinós), Mataplana i la Portella, fill de Pere Galceran (II) i camarlenc del rei Pere.
Succeí el seu germà Galceran VI, mort jove el 1354, renunciant, amb aquest motiu, al seu estat de clergue Amplià les possessions familiars amb les baronies de Lluçà i la Portella, que comprà 1369 a Andreu I de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i amb la baronia de Mataplana i la vall de Toses, comprades a Jaume Roger de Pallars 1374 a causa, però del preu, molt elevat, d’aquesta darrera adquisició, hagué de revendre part de la baronia de Mataplana a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i la baronia de Lluçà 1376 als Peguera Una altra adquisició molt important fou la de la…
Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco
© Universidad de Alcalá
Història
Militar
Militar i estadista.
Fill d’un funcionari naval no havent pogut ingressar a l’escola naval, ho feu a l’acadèmia d’infanteria de Toledo 1907, i del 1912 al 1917 es distingí al Marroc Fou destinat a Oviedo 1917-20, i de nou al Marroc, on combaté a les ordres de Millán Astray i Valenzuela El 1923, apadrinat per Alfons XIII d’Espanya , es casà amb Carmen Polo, la qual procedia de l’alta burgesia asturiana Destinat un altre cop al Marroc amb el grau de tinent coronel, assumí el comandament de la Legió Estrangera 1923 i participà activament en la campanya del Rif, en el desembarcament d’Alhucemas i en la reconquesta…