Resultats de la cerca

Graduat per l’Istituto Politecnico de Milà 1964, en fou professor fins el 1968 Ha treballat amb Franco Albini , Louis Kahn, ZS Makowsky, Richard Rogers , amb el qual s’associà en 1970-78 i Peter Rice Des del 1981 té el seu propi estudi Renzo Piano Workshop amb oficines a París, Gènova i Nova York La seva obra és molt heterogènia, i inclou projectes industrials, estructures transportables, habitatges, obres d’enginyeria i urbanisme Ha obtingut importants guardons, entre els quals hi ha la Royal Gold Medal de la Gran Bretanya 1989, el premi Kyoto 1990, la Gran Creu de cavaller de l…

Fou deixeble de G Staccioli composició i B Molinari direcció d’orquestra La seva face-ta compositiva més coneguda és la de músic per al cinema De totes les bandes sonores que compongué destaquen les que escriví per a les pellícules dirigides pel seu germà, el famós realitzador Roberto Rossellini, com L’uomo de la croce 1943, Roma, città aperta 1946 i Stromboli 1949 Exercí la crítica musical i publicà alguns notables llibres d’assaig, entre els quals Polemica musicale Milà, 1962 Creador bàsicament de música per al teatre, en el seu catàleg sobresurt un important nombre d’òperes que entronquen…

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts dels films del…

Militant del PCI en la seva joventut, a partir del 1956 trencà amb el marxisme gramscià i entroncà amb la tradició liberal i positivista, fins a esdevenir, amb els anys, un anticomunista militant Els primers anys seixanta treballà en l’anàlisi del jacobinisme i del democratisme radical i republicà a Itàlia L’Italia jacobina , 1964 En la segona meitat dels anys seixanta passà a ocupar-se del feixisme, que analitzà com a fenomen global i com a fenomen específicament italià amb multitud de publicacions entre les quals destaquen Le interpretazioni del fascismo 1969, Antologia sul fascismo Il…

De nom Francesco Forgione, visqué a San Giovanni Rotondo, on fundà, el 1956, la Casa Soleivo della Sofferenza Les més de dues-centes biografies que s’han escrit sobre la seva vida expliquen que s’hi produïren fets excepcionals, com ara estigmes o miracles, que li donaren una gran popularitat El 1999 fou beatificat per Joan Pau II a Roma i l’any 2002 fou canonitzat El 2004 hom inaugurà a San Giovanni Rotondo un temple dedicat al seu culte L’església, la segona més gran del món, és obra de Renzo Piano

Estudià a la Architectural Association School of Architecture de Londres i es graduà el 1962 a la Yale School of Architecture EUA Treballà successivament formant equip amb Norman Foster , Su Brumwell —que fou la seva esposa— i Wendy Cheesman Team-4, 1963-67, i, posteriorment, amb  Renzo Piano El 1976 establí la pròpia firma, Richard Rogers Partnership, que el 2007 esdevingué Rogers Stirk Harbour + Partners, amb una de les quatre delegacions a Barcelona La primera obra important que realitzà fou la urbanització Wates 1965 Seguiren diversos habitatges i, posteriorment, projectes…

Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies Entre els seus…

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…