Resultats de la cerca

Fou regent de Ladislau IV 1444, el qual succeí Noble hussita, prengué Praga als catòlics 1448 i rebé la investidura del reialme de mans de l’emperador Frederic III Excomunicat per Pau II 1446, repellí, amb l’ajut dels hussites, la croada predicada contra ell

Net de Mūsà ibn Fortun Banū Qasī , encapçalà una revolta 870 contra Còrdova, s’emparà de Saragossa 871 i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repellí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà 880 després d’ésser derrotat i empresonat De nou senyor de Lleida 882, hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà 884

Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més tard, sorgida…

Era fill de Diego Laínez i descendent del semillegendari Laín Calvo Orfe de jove i criat a la casa de l’infant Sanç, fill de Ferran I de Lleó i Castella, participà, en el seguici d’aquest i a favor d’al-Muqtadir de Saragossa, en la batalla de Graus 1063 contra Ramir I d’Aragó Esdevingut Sanç rei de Castella 1065, aquest el féu alferes reial La seva victòria en el combat singular sostingut amb el navarrès Eiximèn Garcés vers el 1066 pel domini d’uns castells li valgué el sobrenom de Campeador , i per la seva afortunada gestió en el setge de Saragossa 1067 rebé, sembla, el títol de Cid…