Ismā‘īl ibn Mūsà

(?, ? — ?, aprox. 890)

Senyor de Lleida.

Net de Mūsà ibn Fortun (Banū Qasī), encapçalà una revolta (870) contra Còrdova, s’emparà de Saragossa (871) i de diverses places de la conca de l’Ebre i es declarà independent. Aliat amb Alfons III d’Astúries i amb el seu germà Fortun ibn Mūsà, revoltat a Tudela, repel·lí repetits intents de sotmetre’l per part de l’emir Muḥammad I, l’autoritat del qual acceptà (880) després d’ésser derrotat i empresonat. De nou senyor de Lleida (882), hi reconstruí la suda i les muralles, fet que li valgué l’atac del comte Guifré I, el qual ell derrotà (884).