Resultats de la cerca

Als setze anys s’inicià en el món de la fotografia collaborant amb Colita A partir del 1978 començà a treballar per a diferents mitjans de comunicació, i el 1985 s’incorporà al diari La Vanguardia L’any 1990 guanyà el premi Fotopres El seu reportatge La nit a Barcelona fou motiu d’una exposició a la Primavera Fotogràfica de Barcelona del 1991 Guanyà diversos premis amb el seu reportatge sobre l’ablació a l’Àfrica subsahariana, publicat en llibre el 1999 amb el títol El día que Kadi perdió parte de su vida , entre d’altres, el Godó de fotoperiodisme, la medalla d’…

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

Collaborà en diverses revistes i ha conreat el reportatge Arpegii la Siret ‘Arpegis sobre el Siret’, 1964 la poesia Ṣapte inşi întro carua ‘Set individus en un carro’, 1961 i el teatre Saptamîna patimilor ‘La setmana Santa’ i Viteazul ‘El valent’, 1969

A més del reportatge periodístic, ha conreat la novella Iarba rea , ‘Mala herba’, 1950 i sobretot el teatre Sfîntul Mitica Blajinul ‘Sant Demetri el mansuet’, Fii cuminte, Cristofor ‘Fes bondat, Cristòfol’, Opinia publica ‘L’opinió pública’, Mielul Turbat ‘El xai rabiós’ i Interesul general ‘L’interès general’

Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones  a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella…

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Llicenciat en Geografia, s’incorporà al departament de meteorologia de Televisió de Catalunya com a becari el 1993, i professionalment a partir de 1996, després d’un breu pas per Televisión Española Fou presentador dels programes El Temps dels telenotícies, i Espai Terra Morí en un accident de muntanya al Coll de Contraix, a la Vall de Boí A títol pòstum li fou atorgat el gener de 2013 el premi Pica d’Estats de periodisme turístic en la modalitat de televisió per un reportatge sobre l’Alta Segarra

Estudià filosofia i lletres, ha estat professora de literatura, ha exercit el periodisme i, l’any 1983, formà part de la comissió negociadora entre el govern colombià i la guerrilla M-19 D’aquesta experiència en sortí el reportatge Historia de un entusiasmo, que l’obligà a exiliar-se per les amenaces de mort rebudes Com a novellista és autora de La isla de la pasión 1989, El leopardo al sol 1993, Dulce compañía 1995, La novia oscura 1999, La multitud errante 2001 i Delirio 2004 Ha escrit, també, diversos assaigs polítics