Resultats de la cerca

Germà del poeta i polític Carles Duarte i Montserrat , es llicencià i doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona És catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Ha centrat les seves recerques en la cultura política republicana, especialment de les últimes dècades del segle XIX i els inicis del segle XX Entre altres obres, ha publicat El republicanisme català a la fi del segle XX 1987, Pere Coromines, del republicanisme als cercles llibertaris 1988, Possibilistes i federals Política i cultura republicana a Reus 1874-1899 1992, La…

Del 1866 al 1868, essent estudiant de batxillerat, fundà diversos periòdics juvenils i presidí el Centre Escolar de Lleida Abans d’acabar els estudis de dret 1874 s’uní al republicanisme i fou redactor d’ Aquí Estoy 1870-73 Director de la Revista de Lérida 1875-79, de la junta directiva de la Societat Literària i de Belles Arts de Lleida que presidí el 1878 i el 1880, regidor 1881-85, catedràtic de l’institut i degà del collegi d’advocats, fou la principal figura del republicanisme lleidatà sota la Restauració S'alineà, successivament, amb Castelar 1875, Morayta i el…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme…

Diputat d’ençà del 1878 i gairebé de manera contínua Anticlerical, evolucionà del republicanisme de “L’Indépendant” vers el radicalisme

De família benestant, la revolució del 1830 el menà a sostenir Felip d’Orleans com a nou rei Alhora president del govern i ministre de l’interior 1831, combaté el republicanisme i el desordre públic, i ensems afavorí l’alta burgesia

Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor

Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente

Fou un dels fundadors del Partit Democràtic Republicà Federal a les Illes, en 1868-69, membre de la junta revolucionària del 1868 i després alcalde segon de Palma 1869-73 Amb la Restauració, després de fer costat als intents d’Antoni Villalonga per a reorganitzar el republicanisme federal, es passà a Salmerón i fou el cap d’un minúscul grup de republicans centralistes a Mallorca 1896-99

Advocat, fou redactor d' El Constitucional , membre del partit democràtic i el 1869 diputat republicà federal per Barcelona a les corts constituents El 1873 tornà a ésser elegit diputat i fou ministre d’estat en el govern de Salmerón juliol-setembre La seva alineació amb la dreta del republicanisme el dugué a ésser candidat castelarista en les eleccions del 1876 Posteriorment fou regidor de Barcelona

Afiliat al republicanisme federal, fou un dels creadors de l’Avenç Nacionalista Republicà de Sant Andreu de Palomar 1905 i del Centre Nacionalista Republicà 1906 Posteriorment, a les Corts, fundà l’Ateneu Democràcia 1910 i fou secretari de la UFNR a Barcelona a partir del 1911 Així mateix publicà els setmanaris catalanistes El Cor del Poble 1912 i Germinal 1915, òrgan de les joventuts de la UFNR