Resultats de la cerca

Creat cardenal 1440 pel seu oncle Eugeni IV, un cop papa no respectà la capitulació electoral favorable al conciliarisme Encoratjà les arts gràfiques, malgrat l’oposició que trobà entre els cercles humanistes romans, els quals blasmava de paganitzants Hom li deu la disciplina del jubileu

El 1322 treballà prop del papa en favor de la conquesta de Sardenya per part de Jaume II Ajudà les campanyes de l’infant Alfons, i el rei li respectà la possessió del seu territori Alfons III l’excusà de prestar-li homenatge feudal personalment i li concedí la facultat de poder donar títols als seus fills

Catorzè comte de Cifuentes, gran d’Espanya 1794 i sisè marquès d’Alconchel Era cavaller de l’orde del Toisó d’Or En 1782-83 fou capità general de Mallorca Participà en l’expedició del duc de Crillon a Menorca 1782 i fou governador de l’illa del 1783 al 1792 Respectà el català com a llengua oficial, l’antiga administració de l’illa i el sistema judicial creat pels britànics

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Petit terratinent, entrà a l’administració local i s’uní als revolucionaris, però combaté Pascual Orozco S'oposà a Victoriano Huerta en 1913-14 i féu costat al president Venustiano Carranza Quan es produí la ruptura amb els agraristes es destacà com a estrateg El 1920 guanyà les eleccions presidencials i rellançà el procés revolucionari, però limità la reforma agrària i respectà els interessos nord-americans El 1928 fou reelegit president de la república, i al cap d’una setmana morí assassinat

Setè comte d’Altamira, gran d’Espanya, sisè marquès de Poza i d’Almazán Durant la regència de Marianna d’Àustria fou partidari de Joan-Josep d’Àustria i contribuí a enderrocar el favorit Valenzuela 1676 Fou lloctinent de València 1688-90 Hi reprimí el bandolerisme i respectà els furs, fet que li feu guanyar moltes simpaties Virrei de Sardenya 1691-96, refeu les fortificacions amb motiu de la guerra contra Lluís XIV de França El 1696 anà d’ambaixador a Roma

Era fill de Sven de Dinamarca mort el 1014, conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S'envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i…

A la dieta de Szekesfehervar 1526 fou elegit rei d’Hongria El seu adversari Ferran d’Àustria es proclamà rei un mes més tard, a Presburg, i Joan Szapolya es declarà vassall del soldà turc Solimà I, per obtenir-ne l’ajut El 1538, després d’una llarga lluita, ambdós reis signaren la pau de Nagyvarad, per la qual es partiren el reialme hongarès l’Hongria occidental restà per a Ferran, i l’oriental, per a Joan una clàusula establia que, a la mort d’aquest darrer, la seva part del territori també passaria als Àustria Szapolya, però, no la respectà i intentà d’assegurar la successió del seu fill…

Segons la llegenda, vers el 232 fou esposada amb el patrici Valerià, el qual es convertí i respectà la seva virginitat moriren tots dos màrtirs Ja des de la fi de l’edat mitjana fou considerada patrona dels músics i, en especial, de la música religiosa Sota la seva advocació foren fundades congregacions com la Congregazione di Santa Cecilia, de Roma 1566, precedent de l’actual Accademia di Santa Cecilia, confraries professionals de músics la de Barcelona, el 1599 i associacions de concerts com la Caecilian Society, de Londres 1785, que popularitzà els oratoris de Händel i de Haydn L’…

Comprengué la necessitat d’una teologia especulativa capaç de dialogar amb la cultura clàssica, i començà a elaborar-la utilitzant àmpliament la filosofia grega L’eix d’aquesta síntesi és la noció del logos o verb diví , que atorgà alhora la raó filosòfica als pagans i la llei als jueus, i que, tot encarnant-se en el Crist, es manifestà plenament als homes A la llum d’aquesta doctrina, en el Protrèptic exhorta els pagans a convertir-se, i, en el Pedagog , a veure en Crist l’educador moral de la humanitat, a la qual aporta la llei de l’amor, no pas oposada, emperò, a la de la justícia contra…