Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
‘Umar ibn Ḥafsūn
Història
Cabdill muladita revoltat contra els emirs de Còrdova.
Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb el nom de…
Joab
Bíblia
Capitost israelita, cap de l’exèrcit de David.
Assassinà els seus dos rivals, Abner i Amasà, a més del fill de David, Absalom, revoltat contra el seu pare Contrari a Salomó i a la seva política, aquest el féu executar
Munussa
Història
Valí de la Tarraconense i Septimània, anomenat ‘Uṯmān Abū Nāṣir i conegut per Munussa a les cròniques cristianes.
Es casà amb Lampèria, filla d’Odó, duc d’Aquitània i Gascunya Revoltat contra Còrdova vers el 730, fou derrotat i mort per l’exèrcit d’'Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gāfiqī
Lindoí
Història
Vescomte de Narbona.
El 878 s’aixecà, juntament amb el comte Miró de Conflent, contra el marquès Bernat de Gòtia, revoltat contra l’emperador Carles el Calb i el seu successor, Lluís el Tartamut devastaren les terres narboneses i rosselloneses i expulsaren clergues de la diòcesi de Narbona, que substituïren per amics seus
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
Otto Bartning
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Representant de l’expressionisme alemany, revoltat contra tot dogmatisme funcional Sobretot, projectà esglésies, en les quals es destacà Bartning significà, en el moviment expressionista, el caràcter artístic Les seves obres més notables són la Stahlkirche ‘església d’acer’ a Colònia 1928, l' Auferstehungskirche ‘església de la Resurrecció’ a Essen 1930 i diverses capelles evangèliques, amb estructures de fusta prefabricades
Viteric
Història
Rei visigot, successor de Liuva II.
Fervent arià, ja s’havia revoltat contra Recared quan aquest féu pública la seva conversió al catolicisme Després de la mort d’aquest es rebellà contra el seu fill Liuva II, el féu presoner, el condemnà a perdre una mà i finalment el féu assassinar 603 Restablí l’arianisme com a religió oficial, i morí assassinat
‘Abd al-Raḥmān ibn Marwān al-Ǧilliqī
Història
Governador muladí de Mèrida.
Revoltat diverses vegades contra l’emir Muḥammad I, hagué de refugiar-se a la cort d’Alfons III d’Astúries, antic aliat seu Tornar a Al-Andalus 884, s’installà a Badajoz i exercí un govern semiindependent, amb l’anuència del nou emir al-Munḏir La seva família continuà governant la regió fins que ‘Abd al-Raḥmān III la reincorporà al seu califat 930
Sedecies
Història
Darrer rei (597-586 aC) de Judà.
Entronitzat per Nabucodonosor en lloc de Jeconies, que s’havia revoltat contra el domini babilònic, malgrat els consells del profeta Jeremies, es comprometé també ell en diverses coalicions contra els babilonis i finalment s’hi revoltà Nabucodonosor, aleshores, després d’apoderar-se de Jerusalem i de destruir-la 586 aC, matà els seus fills davant d’ell, li tragué els ulls i el deportà a Babilònia
Zīrī ibn ‘Atiyya
Història
Capitost berber, cap de la confederació de tribus maġgrawa
.
Collaborà inicialment ~991 en la penetració andalusina al nord d’Àfrica però, revoltat contra la sobirania cordovesa, fou derrotat per l’exèrcit comandat per al-Wadih Madiq al-Hayya, 998 Havent ofert de nou els seus serveis a Almansor, fou convidat a traslladar-se a la Península amb la seva gent 999 Aquestes tropes mercenàries foren les antecessores dels membres de la dinastia zírida independitzada l’any 1012 a Granada Zawī ibn Zīrī