Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor prolífic -se’n coneixen prop de 600 obres-, gairebé tot el seu llegat es conserva a la catedral segoviana…

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps…

Escriví una Crónica 1721 sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa

Mig, fitxà pel Futbol Club Barcelona a l’abril del 1932 Procedia de l’Atlético de Madrid i romangué al Barça fins a la temporada 1933-34 Disputà 50 partits i després passà al València

La temporada 1996-97 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent del Nantes Davanter, romangué dues temporades al club, amb el qual disputà 59 partits de Lliga i marcà 17 gols Fou set vegades internacional per França

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

Defensa, al principi dels anys quaranta jugà amb l’EC Granollers La temporada 1943-44 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual romangué dues edicions En la temporada 1946-47 jugà amb el Castelló a primera divisió

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol a començament del 1935 Procedia del Club Sport Libertad i actuava d’interior i d’extrem dret Romangué a l’Espanyol fins la temporada 1936-37, en què l’equip guanyà el Campionat de Catalunya

Fitxà pel Futbol Club Barcelona l’any 1984, on romangué duestemporades Guanyà una Lliga 1985 i disputà una final de la Copa d’Europa 1986 Jugà 55 partits i feu 24 gols L’any 1990 signà pel Reial Club Deportiu Espanyol