Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical com a escolà de cant de la catedral de Segòvia, i després del canvi de la veu romangué a la capella de música, en la qual actuà com a cantor El 1687 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Galícia, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la d’Ourense, però tan sols hi sojornà durant deu mesos, ja que passà a ocupar la plaça de mestre a la catedral de Segòvia, on romangué fins a la seva mort Compositor prolífic -se’n coneixen prop de 600 obres-, gairebé tot el seu llegat es conserva a la catedral segoviana…

Fill de família carlina, anà a Barcelona a 16 anys i s’incorporà aviat a la lluita sindical Romangué desterrat a Osca el 1920 i després féu el servei militar a Melilla 1921, d’on fugí per exiliar-se a França Allí, implicat en un atracament social, fou empresonat i condemnat a treballs forçats a les Guaianes, on romangué sis anys Tornà a Barcelona el 1931 i inicialment es mantingué força relacionat amb la FAI el 1932, en ésser empresonat Felipe Alaiz, passà a dirigir “Solidaridad Obrera” Intentà tanmateix d’evitar l’escissió trentista, i en deixar collaborar els caps…

Fill d’una família humil, a catorze anys començà a estudiar música i violí de manera autodidàctica El 1930 aconseguí ingressar al Conservatori d’Estocolm, on romangué fins el 1939 Fou deixeble d’O Olsson i KB Blomdahl i estudià violí, viola, contrapunt i harmonia Durant aquests anys d’estudiant començà a compondre Entre les seves primeres obres figuren Dues elegies per a violí i piano 1934, Sis cançons 1935 i Fantasia per a viola 1936 El 1939 guanyà una beca per a estudiar a París, però no hi romangué gaires mesos, perquè aquest mateix any fou acceptat com a primer…

Escriví una Crónica 1721 sobre la província del seu orde a Mallorca, que romangué inèdita Hi aprofità les cròniques d’Andreu Noguera i Joan Serra i hi inclogué una descripció minuciosa de l’illa

Mig, fitxà pel Futbol Club Barcelona a l’abril del 1932 Procedia de l’Atlético de Madrid i romangué al Barça fins a la temporada 1933-34 Disputà 50 partits i després passà al València

Recorregué el país amb el seu “cinema-tren”, recollint una perspectiva lúcida i alhora irònica de la revolució socialista Scast’e ‘La felicitat’, 1934, Čudesnica ‘La nena dels miracles’, 1936, etc Romangué actiu fins els anys setanta

La temporada 1996-97 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, procedent del Nantes Davanter, romangué dues temporades al club, amb el qual disputà 59 partits de Lliga i marcà 17 gols Fou set vegades internacional per França

Defensa, al principi dels anys quaranta jugà amb l’EC Granollers La temporada 1943-44 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual romangué dues edicions En la temporada 1946-47 jugà amb el Castelló a primera divisió

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol a començament del 1935 Procedia del Club Sport Libertad i actuava d’interior i d’extrem dret Romangué a l’Espanyol fins la temporada 1936-37, en què l’equip guanyà el Campionat de Catalunya

El 2003 accedí a la presidència del CE Europa i hi romangué fins el 2007 El 2011 passà a ser vicepresident de la federació catalana, com a responsable de l’Àrea d’Infraestructures, a la junta presidida per Andreu Subies