Resultats de la cerca

Príncep de Hohenzollern-Sigmaringen Amb l’ajut de Napoleó III i amb l’oposició de Rússia, Turquia i Àustria, fou elegit príncep 1866 El 1877 aprofità la guerra russoturca per a independitzar-se de Turquia i proclamar-se posteriorment rei En esclatar la guerra del 1914, es mantingué neutral, contra l’actitud del consell de la corona, favorable als aliats

Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II

Fill de Carles II de Romania  i d’Helena de Grècia, succeí el seu avi Ferran I per renúncia del seu pare, el qual, anys després, l’enderrocà i es proclamà rei Miquel esdevingué príncep hereu, però de nou fou proclamat rei 1940 i hagué d’acceptar la imposició d’un govern pronazi presidit pel mariscal Antonescu , que declarà la guerra a l'URSS el 1941 El rei, però, secretament, pactà amb els aliats, segrestà Antonescu i declarà la guerra a Alemanya 1944 Ocupat el país pels soviètics, aquests li imposaren un govern comunista i hagué d’abdicar 1947 i d’exiliar-se Casat el 1948 amb…

Fill i successor de Ferran I Practicà una política d’aliances amb els estats centreeuropeus i balcànics El 1938 dissolgué les organitzacions polítiques i promulgà una constitució de caràcter autoritari En començar la Segona Guerra Mundial es veié forçat a cedir territoris a l’URSS, Hongria i Bulgària, la qual cosa provocà el seu descrèdit Hitler l’obligà a abdicar a favor del seu fill Miquel , i morí a l’exili

Professor de la Universitat de Bucarest President d’honor de la Société de linguistique romane, publicà, entre altres obres, Introducere in studiul limbilor romanice 1932, Cresţomaţie romanica 1962 i Toponimia romînească 1963

Nen prodigi, de ben jove dominava ja diferents llengües estrangeres, cosa que li permeté fer viatges d’estudi, sobretot, a França i Alemanya Fou nomenat professor d’història a la Universitat de Bucarest 1894 i membre de l’Acadèmia Romanesa 1911 Considerat el millor historiador del seu país, rebé nombrosos reconeixements internacionals i fou una de les figures punteres en les reunions del Comitè Internacional de Ciències Històriques CICH del primer terç del s XX Autor de monumentals panoràmiques, com la dedicada a la literatura romanesa 1901-09, 7 vol o la consagrada al passat de la seva nació…

Professor, durant uns trenta anys, de les universitats de Cluj i Bucarest, emigrat de Romania des del 1946 i resident a França, on fou admès al Centre National de la Recherche Scientifique Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1923, de l’Institut d’Estudis Catalans 1948 i de l’Academia de la Historia de Madrid 1950 Des del 1914 s’interessà, a través dels estudis de Rubió i Lluch, per la història dels catalans a Grècia Alphonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’Albanie de Scanderbeg 1923, La politique orientale d’Alphonse V d’Aragon, roi de Naples , premi…

Arribà al Futbol Club Barcelona, procedent del Brescia italià, i hi jugà dues temporades 1950-52 En la primera disputà 28 partits de Lliga i en la següent fou suplent en l’equip de les Cinc Copes Es retirà a l’Oviedo la temporada següent Fou vuit vegades internacional per Romania

Conegut com Gica Popescu, fou fitxat pel Futbol Club Barcelona 1995-97 procedent del Tottenham anglès Amb l’equip blaugrana jugà 112 partits i marcà 15 gols, i guanyà la Supercopa d’Espanya 1996, la Copa del Rei 1997 i la Recopa d’Europa 1997 El 1997 fitxà pel Galatasaray turc Fou internacional amb Romania en 114 ocasions

Formà part del Futbol Club Barcelona com a pivot durant dues temporades 1997-99 Fou membre de l’equip entrenat per Valero Rivera i conegut com dream team Guanyà la majoria dels títols en joc, entre els quals destaquen dues Copes d’Europa 1998, 1999, dues Lligues 1998, 1999 i una Copa del Rei 1998 Jugà amb la selecció d’handbol de Romania