Resultats de la cerca

Fou visitador dels convents de Palestina l’any 1691 Deixà una Relación de las misiones de la custodia de Tierra Santa 1692, amb dades d’interès, que ha romàs manuscrita

Estudià filosofia i lletres a València Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari “La Opinión”, de la qual esdevingué propietari el 1869 En collaboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit “La Opinión” en “Las Provincias”, periòdic que ha romàs vinculat a la seva família

Germà d’ Axaiacatl , el qual succeí, i d’ Ahuizotl , pel qual fou succeït, inicià la construcció dels temples al déu de la guerra, Huitzilopochtli, i al déu de la pluja, Tlaloc Malgrat que no guerrejà gaire, volgué que les seves conquestes constessin al temple de la divinitat protectora Ha romàs la pedra de Tizoc , altar monolític destinat a recollir la sang dels sacrificis

Vida i obra Metge de professió, publicà una obra en llatí sobre les febres Però, sobretot, és autor d’un colloqui en català de més de quatre-cents versos que ha romàs manuscrit, titulat Diàlogo , i que és un elogi dels reis del Casal d’Àustria, alguns dels quals apareixen com a personatges Bibliografia Reus i Belmar, S 1994 Vegeu bibliografia

Rebesnet de Francesc de Borja i d’Aragó El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún Lleó Ensenyà teologia al collegi de San Vicente de Salamanca Felip IV de Castella el nomenà predicador reial 1634 i el presentà per a la seu de La Plata Sucre, on arribà el 1636 Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Abans de professar, ensenyà dret canònic a Lleida Anà com a missioner a Nova Espanya i a les Filipines 1678 Fou rector i canceller de la Universitat de Santo Tomás, de Manila Partidari de l’arquebisbe de Manila, objecte de persecució, hagué de tornar a Europa Restà a Barcelona com a predicador més tard passà a Madrid, on fou nomenat procurador dels dominicans filipins Els seus escrits han romàs inèdits

S’establí a Madrid, on collaborà en diverses publicacions Fou membre de La Jove Catalunya i collaborador de La Renaixença Els seus poemes catalans han romàs dispersos o inèdits Amic de Guimerà, traduí al castellà Cleopatra i altres poemes També en llengua castellana publicà una antologia d’escriptores Álbum de la mujer , 1876 i, entre altres obres, el volum de poesia Emociones 1889, la novella Concepción 1882, l’estudi España a fines del siglo XIX 1891 i alguns drames

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

Sacerdot, tingué diversos càrrecs a l’església parroquial de Sant Tomàs Apòstol i fou arxiver del Collegi del Corpus Christi Entre el 1645 i el 1667 fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València Participà en diverses reunions acadèmiques que tingueren lloc a València amb poemes festius en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini, que han romàs manuscrites Llegí una poesia a l’Acadèmia dels Sols 1658 i una altra a la Justa a la Verge dels Desemparats 1667, que fou guardonada amb el segon premi