Resultats de la cerca

Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la transmutació d’…

Estudià a Suïssa i França, i es doctorà en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1906 Publicà el primer recull el 1909, Poems , i després d’aquest, Sour Grapes 1921 i Spring and All 1922 El 1946 publicà la primera part del seu poema més ambiciós, Paterson , exploració de la vida de l’home en una ciutat, que passa per l’experiència històrica i contemporània per tal de fer-se una vida productiva sense dogmes religiosos ni morals Publicat en sèries de cinc volums, el darrer correspon al 1958 Dins la seva producció narrativa sobresurten les novelles White Mule 1937, In the Money 1940 i The…

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Estudià a les universitats d’Erlangen i de Cambridge, on fou assistent de Rutherford Investigà amb Marsden la dispersió de les partícules alfa i determinà, amb Rutherford, el període radioactiu del radi El 1913 inventà el comptador de partícules, que perfeccionà el 1928 amb l’ajut d’E W Müller, conegut amb el nom de comptador de Geiger-Müller

Estudià a l’institut politècnic de Petrograd i el 1921 se n’anà a Anglaterra a treballar a la Universitat de Cambridge A partir del 1924 collaborà amb Ernest Rutherford com a assistent seu al Cavendish Laboratory, on feu recerques sobre el magnetisme amb uns aparells ideats per a produir camps molt potents 5 × 10 5 G no superats fins el 1956 Membre del Trinity College 1923 i de la Royal Society 1929, publicà el 1934 uns treballs sobre la liqüefacció de l’heli El 1935 tornà a l’URSS i un any més tard acceptà de dirigir a Moscou l’Institut Vavilov de l’Acadèmia de Ciències de l’…

Es doctorà en física a la Universitat de Copenhaguen i posteriorment anà a Anglaterra 1911, on treballà amb JJ Thomson al Cavendish Laboratory, a Cambridge, i amb E Rutherford a Manchester El 1920 esdevingué director de l’Institut de física teòrica de Copenhaguen A partir d’una síntesi del model planetari de Rutherford i de la teoria dels quanta de Planck , dissenyà una teoria atòmica que explicava amb força precisió l’espectre atòmic de l’hidrogen àtom de Bohr És també autor del model dit de la “gota líquida” per a explicar les desintegracions nuclears Durant la…

Elaborà poc abans que Rutherford una teoria estructural de l’àtom molt semblant a la d’aquest Féu observacions importants sobre la propagació de les ones radioelèctriques, reflectides sobre les capes superiors ionitzades de l’atmosfera

Treballà amb E Rutherford a Mont-real 1902 i estudià la desintegració atòmica dels elements radioactius Amb W Ramsay, investigà la transformació del radi en heli mitjançant l’espectroscòpia i proposà el concepte d’isòtops Rebé el premi Nobel de química el 1921

Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom

Estudià a les universitats de Berlín i Manchester Treballà amb Rutherford en l’estudi de la desintegració artificial i la càrrega dels nuclis El 1932 identificà la natura del neutró , i a conseqüència d’aquest descobriment li fou concedit el premi Nobel de física del 1935 Treballà igualment en la generació de les reaccions en cadena, i el 1943 fou nomenat delegat pel govern britànic a Los Alamos EUA, on cooperà en el desenvolupament de la bomba nuclear