Resultats de la cerca

Féu importants investigacions sobre les amebes disentèriques, però és conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1905, juntament amb EHoffmann, l’agent de la sífilis Treponema pallidum

Hom li deu troballes importants en el diagnòstic de la sífilis prova de la luetina, identificació del treponema pàllid en el cervell dels paralítics generals i en l’etiologia del tracoma

Autor d’estudis importants sobre el contagi de la sífilis i l’abordatge quirúrgic de les artèries, hom ha donat el seu nom a les fractures de l’epífisi inferior del radi fractura de Colles

Essent director de l’institut de terapèutica experimental de Berlín, indicà un procediment per a diagnosticar la sífilis mitjançant l’aplicació del mètode inventat per Bordet i anomenat fixació del complement Fou molt utilitzat, i actualment és conegut com a reacció de Wassermann

Dermatòleg, fou cap del servei de dermatologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona i posteriorment del de l’Hospital de la Creu Roja, també de Barcelona President d’honor de l’Associació de Dermatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, presidí l’Institut de Medicina Pràctica de Barcelona Publicà, entre d’altres, Sífilis i mortalitat infantil 1930

Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596

Estudià a Pàdua, fou metge a Verona, i Pau III el nomenà metge del concili de Trento És autor del poema llatí Syphilis sive de morbo gallico 1530, on descriu la sífilis venèria i li dóna nom També escriví, entre altres obres, De contagione et contagiosis morbis 1540, on explica els mecanismes del contagi per mitjà de gèrmens vius, i De sympathia et antipathia rerum 1545

L’any 1917 descobrí un tractament de la paràlisi general progressiva a base de la inoculació de Plasmodium malariae Aquesta terapèutica guariment d’una malaltia amb la producció controlada d’una altra resultà molt més efectiva que no pas els productes a base d’arsènic i bismut, ineficaços en aquella forma de sífilis tardana El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de medicina per aquests mèrits

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

Fou metge dels papes Alexandre VI i Juli II, bisbe de Santa Justa a Sardenya, títol que conservà després de la supressió del bisbat, el 1504, fins a la mort, i prelat domèstic És autor d’un dels primers tractats sobre la sífilis, l’anomenat morbo gallico , que dedicà el 1497 a Cèsar Borja i fou reeditat diverses vegades 1497, 1521, 1566 Publicà també altres tractats amb consells per a preservar de la malaltia, com Pro regimine seu preservatione sanitatis 1506