Resultats de la cerca

Cursà estudis de ciències de la informació Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació Avui , “El Temps”, “El Periódico”, “Jano”, “Woman” i ha estat membre del collectiu Germanes Miranda Ha publicat el llibre d’entrevistes Què pensa Mikimoto 1997 i les novelles La noia del temps juvenil, 1996, premi El Vaixell de Vapor, Alícia al país de la televisió 1999, premi Marià Vayreda i Una victòria diferent 2002, premi Josep Pla També és autora de No sóc obsessiva, no sóc obsessiva, no sóc obsessiva Dèries, plaers i addiccions d’una lectora desacomplexada 2003, Els fantasmes no saben nedar 2004…

Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc

Biografia Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1994, on es doctorà també en genètica molecular 1998 Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York 1998, d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat instructor L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester Gran Bretanya, de la qual és professor associat des del 2015 El seu camp de recerca són els mecanismes cellulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives Molt influït per la…

Estudià piano amb J Vallribera i composició amb C Taltabull Collaborà activament en la Nova Cançó És autor d’un gran nombre de cançons Se’n va anar , Si un dia sóc terra , Com el vent , L’arbre , A cara o creu , etc i d’arranjaments Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort , de Ventura Gassol, i escriví uns preludis per a piano

Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc

És autor de l’obra teatral Sota el signe de la impotència 1991 i dels poemaris Temps ressuscitat 1991, Rere el finestrell 1996, De quan les vaques boges no existien o no ens ho deien 1999, Joc i colors de viure 2000, Del Mar que sóc 2001, L’aigua del temps 2002, Cant que s’interroga 2002, Molt més que un temple 2004 i Lladriola en cant 2006

La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país Escriví també excellents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem ‘Això és la meva sang’, 1919, Késo szüret ‘Verema tardana’, 1919, Nefelejts ‘Miosotis’, 1921, Testamentum 1925, Hárfa ‘Arpa’, 1929 i Fiatalok, még itt vagyok ‘Joves, encara soc aquí’, 1935

Agricultor d’ofici i músic, és el cantautor en català més destacat de l’Aragó catalanòfon Ha enregistrat els treballs discogràfics Avui és un dia com un altre 1989, Lo ball de la polseguera 1991, Cap problema 1995, Sóc de poble 2002 i A la corda fluixa 2004 Bona part dels seus textos poètics s’han aplegat en Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997 de Màrio Sasot

Es donà a conèixer l’any 1969 i, a partir del 1970, formà part del Grup Guillem de Cabestany, amb el qual cantà a la major part de pobles de la Catalunya del Nord És l’exponent més valuós de la cançó catalana aparegut al nord de l’Albera, on ha enregistrat els seus discs Près d’aquest país sóc 1973, amb cançons sobre lletres de Joan Amade i de Jordi Pere Cerdà, i A la recerca d’una terra 1976, amb lletra i música pròpies

Presidí diverses entitats culturals i econòmiques valencianes Per al teatre escriví, abans i després del 1936, nombroses obres còmiques La miss Kakau , La plaça redona , Els farols , Jo no sóc jo , El boticari de Beniarrau , Voler als fills , El veïnat , entre d’altres La peça El fava de Ramonet , en collaboració amb Ismael Serneguet, li serví per a realitzar el primer film sonor en català rodat al País Valencià 1933 Fou autor del poema simfònic La Verge per l’horta Durant la postguerra dugué a terme un popular programa radiofònic, de caràcter benèfic, en català