Resultats de la cerca

Vinculada al Club Patí Bollé, guanyà tres medalles de bronze al Campionat d’Espanya en pista També guanyà una medalla de bronze i una a la Copa d’Europa en la modalitat de relleus a l’americana, formant part de la selecció espanyola Fou campiona de Catalunya en modalitats de pista i de circuit

Es formà com a central al Club d’Handbol Palautordera, encara que també feu de lateral Jugà al Club Balonmano Granollers 1997-2003, al FA Göppingen alemany 2003-05 i al Cangas del Morrazo 2005-06 i des de la temporada 2006-07 juga amb el Club Balonmano Ciudad de Logroño Fou internacional amb la selecció espanyola júnior en 16 ocasions, 5 amb l’absoluta També jugà amb la selecció catalana

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions…

Centrat en paisatges i temes de mar, que sabé interpretar amb concepte romàntic, fou un bon dibuixant i un notable colorista És representat al Museu de Belles Arts de València

Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels seus…

Pertangué a l’anomenada generació del Teatre Nacional, ja que participà en la decoració d’aquest teatre, obra popular Representant del realisme monumental, sabé, però, donar les característiques psicològiques en els seus retrats A la fi de la seva carrera donà la modelació impressiva, conservant la realitat objectiva

Conreà el paisatge, tant a l’oli com al burí En el seu estil és palès un cert Romanticisme temàtic El tractament efectista de la llum i la utilització de daurats influí Rembrandt, que sabé enllaçar concepte i forma El 1612 fou membre del Gremi de Haarlem El Rijksmusem d’Amsterdam conserva la major part de la seva obra gràfica

Es formà al voltant de la revista “Orígenes” i exercí una notable influència en les generacions dels anys seixanta És autor de En la calzada de Jesús del Monte 1949, Por los extraños pueblos 1958, Nombrar las cosas 1973, Entre la dicha y la tiniebla antología poética 1949-1985 1986, Libro de quizá i de quién sabe 1989, Cuatro de oros 1991,etc

El 1808 era corregidor de l’ajuntament de Barcelona i governador militar de la plaça No sabé impedir que les tropes napoleòniques, que havien entrat a Barcelona com a aliades, s’apoderessin de la Ciutadella per sorpresa 29 de febrer de 1808 En tenir notícia dels esdeveniments del 2 de maig a Madrid, deixà d’exercir el càrrec, i el 7 d’octubre fugí de Barcelona

Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751