Resultats de la cerca

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

Fou el primer director de l’École des Mines 1783 Publicà nombrosos treballs de química, geologia i mineralogia i difongué l’obra de Romé de l’Isle Rebutjà les noves teories de Lavoisier i mantingué un punt de vista científic molt conservador, raó per la qual fou conegut com le Fossile

Pertanyent a una petita família feudal, lluità contra els grans senyors feudals i es proclamà negus Modernitzà el país, reorganitzà l’administració territorial i l’exèrcit, posà l’Església sota el seu control i intentà de crear una nova noblesa de mèrit que depengués directament del sobirà Derrotat per una expedició britànica dirigida per Napier, se suïcidà

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc

Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al collegi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie , Aglaophamos , Kalliklés , Contes pour les métaphysiciens , La religion de l’Harmonie , La logique de l’amour , Les noergies créatrices , De la Nature des Êtres , La fin du sage , Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novella d’idees L’initiateur

S'educà a França i es llicencià a la Sorbona en psicologia social La seva narrativa explora tant el desarrelament de l’emigració magribina com l’impacte d’Occident en el món de tradició islàmica Ha publicat les novelles Harrouda 1973, La réclusion solitaire 1976, Moha le fou, Moha le sage 1978, La prière de l’absent 1981, La nuit sacrée 1987, premi Goncourt, Jour de silence à Tanger 1988, L’angle aveugle 1992, La nuit de l’erreur 1997, L’auberge des pauvres 1999, Cette aveuglante absence de lumière 2000, premi Impac de Dublin, Sur ma mère 2008 i Au Pays 2009, els assaigs Le…

Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha…

Doctorat en psicobiologia pel California Institute of Technology 1964 Professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, on dirigeix el SAGE Center for the Study of the Mind Membre del President's Council on Bioethics i director de Law and Neuroscience Project Al principi de la seva carrera com a investigador estudià malalties com l’epilèpsia, l’Alzheimer i el Parkinson, que el portaren a concentrar-se en la recerca sobre l’asimetria cerebral, la divisió de funcions en el cervell i les seves interconnexions Gazzaniga és reconegut per la seva gran labor…

Estudià medicina a Glasgow i anà a Londres per obtenir fama literària, però, no reeixint-hi, embarcà cap a Amèrica com a metge de l’armada Havent tornat a Londres, es dedicà plenament a escriure conreà el periodisme edità la Critical Review i la traducció del Quixot i del Gil Blas de Le Sage Esdevingué famós ja des de la seva novella Roderick Random 1748 En la seva narrativa, com en Ferdinand Count Fathom 1753, o bé The Adventures of Peregrine Pickle 1751, incorpora episodis d’aventures que formen part de l’experiència viscuda, i que compagina amb una capacitat d’inventiva en…

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que…