Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Cristòfor Veny i Melià

Cristòfor Veny i Melià
© Missioners dels Sagrats Cors
Arqueologia
Arqueòleg.
Blauet de Lluc 1934-40 i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949 Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965 És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe 1965, Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca 1968, Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas 1971, La necrópolis protohistórica de Cales Coves 1982 i d’altres monografies Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, efectuà nombroses excavacions i exploracions…
Fa-Xian
Budisme
Nom religiós de Gong Shi-zi, monjo budista i pelegrí xinès.
Viatjà per l’Índia 399-414 i recollí molts llibres sagrats Escriví un relat del seu viatge, el Fo-Guo-ji, que constitueix un dels documents més importants sobre l’Índia antiga
Roswitha von Gandersheim
Literatura alemanya
Poetessa alemanya.
Benedictina de Gandersheim, conreà l’estudi dels clàssics, testimoni del qual són les nombroses composicions poètiques en llatí publicades per Conrad Celtis el 1501 poemes sagrats en sis actes únics a imitació de Terenci, primer intent del drama litúrgic medieval
Poliander
Cristianisme
Nom humanístic que adoptà Johann Gramann, reformador luterà a Prússia.
Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats
Edmond Schietekat
Literatura
Poeta flamenc, conegut pel pseudònim de Paul Snoek.
La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten ‘Poemes sagrats’, 1959, Richelieu 1961 i Renaissance 1963 o d’un onirisme sensual Gedichten voor Maria Magdalena ‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971
Claudio Merulo
Música
Compositor i organista italià.
Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat
Ram Mohan Roy
Història
Fundador del Brāhmo-samāj
.
De família bramànica, treballà de jove en contacte amb cristians, contacte que li suggerí una reforma de l’hinduisme en sentit universalista Coneixedor dels texts sagrats originals sànscrits, perses, àrabs, hebreus, grecs i llatins, publicà diverses obres religioses i traduí al bengalí els Upanishad 1814 i els Evangelis 1820 Contribuí a la prohibició de l’autocremació de les vídues 1832
Joseph Damiaan De Veuster

Joseph Damiaan De Veuster (1873)
Cristianisme
Missioner belga, conegut amb el nom de P. Damià de Molokai o, encara, com el missioner dels leprosos.
Ingressà 1863 a la Congregació dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria Enviat a les illes Hawaii, n’escollí la de Molokai 1873, on treballà per millorar les condicions dels leprosos Fou beatificat el 1995 per Joan Pau II i canonitzat l'11 d'octubre de 2009 per Benet XVI La seva festivitat litúrgica se celebra el 10 de maig
Edgar Tinel
Música
Compositor belga.
Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X
Francesc Narcís de Cilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Eclesiàstic del bisbat d’Urgell, fou rector de Tiurana, Hostafrancs i Albes, canonge magistral de Tarragona i examinador sinodal del bisbat d’Urgell i de l’arxidiòcesi tarragonina Publicà un voluminós sermonari intitulat Dominiques o plàtiques morals sobre los sagrats evangelis de cada una de les dominiques de l’any Manresa s d, dedicatòria del 1823, escrit en un català directe i eficaç, basat en la seva experiència homilètica fou reimprès a Tarragona 1834