Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
Sal·la
Cristianisme
Bisbe d’Urgell (981-1010), fill d’Isarn i Ranlo i germà de Bernat, vescomtes del Conflent.
El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una…
Sal·la
Història
Noble, restaurador de castells al Bages i a Anoia i fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
Vicari o governador en nom del comte dels termes d’Osor i de Sant Hilari ~919, vers el 925 començà d’actuar al Bages i a Anoia aprisiant els castells de Guardiola Sant Salvador de Guardiola i de Maians Castellfollit del Boix, dels quals el comte Borrell II li concedí el domini Vers el 955 havia fet noves aprisions al terme d’Òdena i al castell de la Roqueta Tous, que més tard 960 fou confirmat pel mateix comte Borrell a Isarn, l’hereu de Salla Morta la seva muller Filmer, es casà en segones noces amb Ricarda, de la casa vescomtal d’Osona, vídua d’Alienard, que el 926 li llegà l’alou de les…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual viatjà a Milà,…
F’odor Ivanovič Šal’apin
Música
Baix rus.
A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix
Gai Sal·lusti Crisp
Historiografia
Historiador i polític llatí.
De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model dels…
Sal·lustià Asenjo i Arozarena
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor format a València, on feu estudis a la universitat i a l’Acadèmia de Sant Carles.
Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura
Rui Coelho
Música
Compositor portuguès.
Format inicialment al Conservatori de Música de Lisboa, més tard anà a Berlín, on fou deixeble, entre altres compositors, d’A Schönberg, M Bruch i E Humperdinck Això el posà en contacte amb les noves tendències musicals del principi del segle XX, com ara l’atonalisme o el politonalisme Mai no arribà, però, a utilitzar aquestes tècniques compositives, ja que en les seves obres es mostrà molt més interessat a donar a conèixer Portugal i la seva tradició musical Tota la seva obra reflecteix aquest interès, com per exemple les seves Sinfonias camoneanas , on evoca moments èpics de la història de…
Pedro Nunes
Astronomia
Matemàtiques
Astrònom i matemàtic portuguès.
Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt
Arnau de Peralta
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe i diplomàtic.
Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina