Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Carles Ronquillo i Morer
Metge.
Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871
Josep Miró i Abella
Medicina
Metge cirurgià.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, s’exilià i el 1947 ja residia a Mèxic Ingressà als serveis de salubritat i assistència a l’estat mexicà de Sonora i, el 1950, dirigí el centre d’higiene i assistència de Bavispe, al mateix Estat També fou director de l’hospital rural de Moctezuma, també a Sonora, durant el període 1960-65 i portà la direcció de tot un districte sanitari El 1967 es diplomà en salut pública i administració mèdica Exercí altres càrrecs en el sistema sanitari públic mexica Fundà la Sociedad Sonorense de Salud Pública i fou…
Alexandre Soler i March
La casa Heribert Pons, a la Rambla de Catalunya de Barcelona, obra d'Alexandre Soler i March
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona el 1899 Fou deixeble i collaborador de Domènech i Montaner, l’obra del qual, juntament amb el Modernisme centreeuropeu, constituí la seva principal influència, tal com es desprèn de la seva obra més important a Barcelona, la casa Heribert Pons 1907-09, a la Rambla de Catalunya Amb Guàrdia i Vial projectà el Mercat Central de València 1910-28, obra cabdal de l’arquitectura modernista valenciana Projectà també els monuments al Pare Claret, a Sallent, i a Rafael Casanova, a Barcelona 1914-16 El 1929, amb J Llopart, projectà el Palau de la Indústria a Montjuïc Com molts…
Leopoldo de Gregorio
Història
Política
Polític sicilià al servei de Carles III d’Espanya, marquès de Vallesantoro i de Squillace (1755).
D’origen humil, es destacà per la seva eficàcia com a comptable d’una casa de Nàpols que proveïa l’exèrcit, i Carles VII de Nàpols el féu administrador general dels queviures militars 1742, director general de duanes 1746 i secretari de finances 1753, càrrec en el qual continuà quan el rei esdevingué Carles III d’Espanya 1759 i se l’emportà a Madrid El 1763 assumí, a més, la cartera de guerra i, interinament, la de gràcia i justícia, fins el 1765 Serví les idees regalistes del monarca, adoptà una política econòmica liberalitzadora, féu algunes reformes a l’exèrcit, impulsà la urbanització de…
Francesc Salvà i Campillo
Francesc Salvà i Campillo
© Fototeca.cat
Metge, professor i investigador.
La guia del seu oncle, Antoni Campillo, i del bisbe Climent expliquen la seva formació al collegi episcopal de Barcelona, a la Universitat de València, on fou deixeble d’Andreu Piquer, i a Tolosa Llenguadoc, i la seva afiliació al grup dels illustrats catalans, dins el qual collaborà més precisament amb Antoni Jutglà, F Carbonell i Bravo, F Santponts, A Martí i Franquès i Fèlix Amat, en l’afany de progrés tècnic i social i amb uns estrets lligams amb l’evolució europea En medicina destacaren les seves lluites contra rutines i superstició Carta a un amigo sobre el éxtasis de la decantada…
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…