Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Niccolò Salvi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou alumne de Canevari Treballà en el baptisteri de Sant Pau Extramurs avui destruït, collaborà amb Vanvitelli en el palau Odescalchi, de Roma, i construí Santa Maria in Gradi, a Viterbo, però deu la fama a un dels monuments més representatius de Roma, la Fontana di Trevi, que li fou encarregada el 1732 construïda aprofitant com a fons la façana del Palazzo Poli, aconseguí un escenari barroc d’un gran efecte
Salvi Iborra Guillemot

Salvi Iborra Guillemot
RACC
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el Reial Automòbil Club de Catalunya 1934-36 i després de la Guerra Civil Espanyola formà part del grup reduït de persones que tornà a posar en funcionament l’entitat
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Giovanni Battista Salvi
Pintura
Pintor italià anomenat Il Sassoferrato.
Deixeble d’Il Domenichino, pintà quasi exclusivament temes religiosos, especialment madones, de colors brillants i de to pietós, que mostren un rigorisme i una puresa coincidents amb Perugino i el primer Rafael Mare de Déu del Roser Santa Sabina, Roma, L’Assumpció Musée du Louvre, París El Museu de Montserrat en posseeix dues madones
Pere Frederic Salvi Teyssonières
Disseny i arts gràfiques
Gravador occità.
Installat a Catllà de Conflent amb la família a tres anys A divuit entrà al cos de camins i ponts, del qual el seu pare era capatàs, càrrec que ell mateix exercí a Còrsega, Tolosa, Bordeus i París Fou deixeble de Lalanne i de Drouyer, exposà per primer cop al Salon del 1868 Fou cridat a declarar com a tècnic contra Dreyfus, cosa que li valgué una certa marginació Gravà obres de Géricault, Hobbema, ThRousseau, J-BCorot, JPLaurens, etc, i féu recerques tècniques importants Com a gravador original retratà Pius X a Roma, féu paisatges a Bordeus i illustrà llibres com els Records del Rosselló de…
Salvi Almató i Rivera
Metge.
Fou un dels creadors de l’escola catalana d’homeopatia Autor d’un text sobre el tractament homeopàtic del còlera 1884 i traductor al castellà de nombrosos llibres de medicina homeopàtica, el més important dels quals és la Terapéutica de Richard Hughes
Salvi Turró i Tomàs
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà en filosofia 1985 per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els antecedents kantians de la filosofia de l’esperit de Hegel, dirigida per Ramon Valls És professor titular de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des del 1992, de la qual ha estat degà 2002-2005 El seu àmbit de recerca s’inicià en la filosofia cartesiana, per passar després a centrar-se sobretot en la filosofia kantiana i l’idealisme alemany, especialment Fichte Fou vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1992-1995, 1998-2007 Ha publicat diverses monografies i traduccions en els…
Leandre Negre Carrió
Hoquei sobre herba
Jugador i directiu d’hoquei sobre herba.
S’inicià com a porter al Iuris, passà al Can Salvi, però forjà la seva trajectòria esportiva al Júnior FC Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Com a directiu, presidí les federacions catalana 1980-85, espanyola 1984-92 i europea 2003-08 Fou president de la Federació Internacional d’Hoquei 2008-16
Popea
Història
Emperadriu romana, muller de Neró.
D’una gran bellesa i intelligència, contragué matrimoni primer amb Rufi Crispí i, després, amb Marc Salvi Otó, amic de l’emperador Aquest repudià Octàvia i la prengué com a esposa Segons la tradició, morí a conseqüència de la puntada de peu al ventre que Neró li donà quan estava embarassada Per voler d’ell, però, posteriorment fou divinitzada
Pau Negre Villavechia
Esport general
Dirigent esportiu.
S’inicià en la pràctica de l’hoquei sobre herba l’any 1942 a l’Argos, tot i que el seu club fou el Júnior FC El 1952 entrà a la directiva de la Federació Catalana d’Hoquei, que presidí 1955-60 També presidí les federacions espanyola 1960-69 i europea 1969, i a partir del 1970 fou vicepresident de la Federació Internacional d’Hoquei Bastí un camp reglamentari d’hoquei sobre herba a la seva finca, on jugava el Can Salvi, i que inaugurà amb un parit entre la selecció espanyola i la del Pakistan L’any 1967 l’Ajuntament de Terrassa li concedí la medalla d’or al mèrit esportiu A l’anella olímpica…