Resultats de la cerca

Estudià farmàcia a Barcelona Guanyà diversos certàmens de Lo Rat Penat i publicà Quadros de costums castellonencs 1916, un conjunt de narracions costumistes que donen una visió irònica de la societat castellonenca, reeditat l’any 2000 També escriví Estudi crític de les germanies en relació amb la història de Castelló 1921

Es formà en el Centre d’Esports Sabadell i jugà amb el primer equip 1924-27 Tot seguit fitxà pel Club de Futbol Badalona 1927-30 i després retornà al Sabadell 1930-37 Extrem dret, per la seva habilitat i baixa estatura era conegut com la rateta de la Creu Alta Guanyà un Campionat de Catalunya 1934, aconseguí un ascens a segona divisió 1932-33 i disputà la final de Copa 1935 En la temporada 1946-47 passà a dirigir el Sabadell a primera divisió, que es classificà en tercer lloc després de no perdre cap partit a la segona volta Continuà entrenant el conjunt vallesà la temporada 1947-48

Format al CN Montjuïc, s’especialitzà en natació amb aletes Fou pioner d’aquesta modalitat a Catalunya, organitzà la primera prova el 1967 a la piscina del seu club i es proclamà campió de Catalunya en catorze ocasions, sempre representant el Montjuïc, i dues d’Espanya També guanyà el Ciutat de Barcelona i el trofeu CRIS Compaginà la competició amb la tasca d’entrenador Fou seleccionador català de natació amb aletes 1971-80 i guanyà cinc Campionats d’Espanya Fou directiu de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1984-86 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Intentà de refer 1521 la unitat del seu regne, trencada per Ferran II de Catalunya-Aragó, durant la guerra entre Francesc I de França i Carles V Un intent de recuperar Navarra per mitjà d’Andreu de Foix fracassà El 1525 fou empresonat a Pavia juntament amb Francesc I, amb la germana del qual, Margarida, s’havia casat 1526

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani