Resultats de la cerca

Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis

Deixeble de Malpighi, publicà importants treballs sobre l’anatomia de l’orella De aure humana tractatus , 1704 i sobre els vasos sanguinis si de Valsalva de l’aorta

Publicà, entre d’altres obres, Anatomia patològica dels ganglis simpàtics 1921, Nous tumors miogènics 1925 i Canvis allèrgics dels vasos sanguinis 1933 Descriví el tumor del múscul que porta el seu nom mioblastoma

Fou un dels primers a descriure els vasos quilífers de l’organisme humà, amb una correcta interpretació de la circulació limfàtica, a les seves obres De circulatione sanguinis et chyly motu 1651 i De thoracis lacteis 1651

Féu importants treballs sobre ossos, vasos sanguinis i sistema nerviós vegetatiu, que li permeteren de donar noves interpretacions fisiopatològiques i d’adoptar mètodes quirúrgics originals És autor, entre moltes altres obres, de La chirurgie de la douleur 1937

El seu descobriment dels grups sanguinis i de les reaccions produïdes entre ells possibilità les transfusions de sang sense cap dels inconvenients que abans les feien inadequades Més tard descobrí, juntament amb ASWiener, el factor Rh, el coneixement del qual pot evitar defectes genètics Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1930

Format a Oxford, obtingué el doctorat en dret a Oxford i Pàdua Ambaixador d’Enric VIII, negocià la pau de Cambrai entre Carles V i Francesc I 1529 Bisbe de Londres 1522-30 i de Durham 1530-32, es mostrà reticent a la Reforma Empresonat 1550 i deposat 1552 per Eduard VI, fou reposat per Maria Tudor 1553 i novament empresonat per Elisabet a Lambeth 1559, on morí De vasta cultura teològica i humanística, escriví De veritate corporis et sanguinis domini nostri Jesu Christi 1554 i Contra impios blasphematores Dei praedestinationis 1555

Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang

Es doctorà en medicina a la Universitat de València 1657, d’on fou catedràtic de curs o de teòrica 1657, de grec 1658, d’aforismes 1666 i de teoria 1673 Deixà l’ensenyament en ésser nomenat regent de diputat de la generalitat 1677-80 El 1678 publicà, a Lió, el manual de medicina Hippocraticae et Galenicae doctrinae de febrium putridarum in principiis per purgationem et sanguinis missionem curatione , dins la línia més tradicional, i a Saragossa Teatro de la verdad y claro manifiesto del conocimiento de las enfermedades de la ciudad de Orihuela del año 1678

Introduí i desenvolupà l’angiografia cerebral, mètode de diagnòstic de gran valor per a la detecció de malalties intracranials i que permet de veure els vasos sanguinis del cervell en injectar-hi substàncies opaques als raigs X El 1936 realitzà amb A Lima una lobotomia , primera intervenció quirúrgica al cervell per al tractament d’una malaltia mental El 1949 li fou atorgat el premi Nobel de medicina Exercí també com a polític fou diputat diverses vegades entre els anys 1903 i 1917 i encapçalà la delegació portuguesa a la conferència de pau de París 1918-19