Resultats de la cerca

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi ha  Campanes…

Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions  Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals…

L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al final de la Guerra Civil Espanyola, llegint els butlletins de guerra des del Palau de la Generalitat Després de passar un temps inhabilitada pel franquisme, el 1942 retornà a Ràdio Girona, on fou un dels locutors més populars de l’emissora Amb Nostra dansa , de tema sardanista, hi inicià un dels primers programes radiofònics en català de la postguerra, que presentà fins a mitjan la primera dècada del segle XXI…

Pertangué a una vella nissaga de músics del Baix Empordà Succeí Manuel Saderra en la direcció de la cobla La Principal de Girona De producció sardanista molt limitada, però d’alt nivell, destaquen les obres Capvespre, Desig, Afecte, L’avi de casa, Reviu la illusió , etc

Fundador 1963 i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà Participà activament en els diversos moviments catalanistes “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català i la Federació Sardanista del Rosselló És autor de Goigs del Rosselló 1951 i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa Fou membre de la comissió permanent del Congrés de Cultura Catalana El 1981 fou elegit president de la Unió per una Regió Catalana El 1975 publicà Les arrels catalanes del Rosselló

Fou un dels fundadors de la Cobla Selvatana l’any 1913, i un personatge clau dins aquesta formació com a arranjador, compositor i assessor, a més d’intèrpret de tenora i tible, instruments dels quals havia estat deixeble d’Albert Martí La seva producció sardanista comprèn unes 400 sardanes, entre les quals sobresurten en popularitat Conxita encisera , Escalenca i Els dos promesos Després de la Guerra Civil Espanyola, Pere Mercader fou component de l’orquestra popular Hispania i l’any 1942 s’integrà a La Principal de Llagostera fins que es retirà

Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona 1993, collaborà amb els diaris  Tele/eXprés ,  El Correo Catalán ,  El Noticiero Universal  i  Avui , i el setmanari Presència  Fundà i escriví en el setmanari, posteriorment diari,  El Maresme  1969-84 i la revista mensual  Mataró   Escrit  1986-93 Fundador del Grup de Premsa de Mataró, participà de la fundació de l’Escola Anxaneta de Mataró i presidí l’Agrupació Sardanista Santa Anna 1962-65 Fou soci del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i redactor de la seva publicació anomenada Fulls  i…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’…

Compongué les primeres entre el 1947 i el 1952, ajudat per Narcís Paulís, amb títols que obtingueren un cert ressò, com La sardana de l’edat d’or o Bella gesta del comte Guifré No fou, però, fins la dècada del 1970 que la seva activitat com a autor sardanista destacà per una sèrie de guardons obtinguts gràcies a un estil formalment equilibrat i harmònicament ric, amb molt bona adequació al patró sardanístic que s’estilava a l’època Entre les peces més sobresortints cal destacar L’Anxaneta finalista a la Sardana de l’any del 1974, Campanes i coloms segon premi Joaquim Serra, 1978…

S’inicià en la música a la Fundació Escolar de Sant Josep de Cluny de Caldes de Malavella, i complementà els seus estudis de manera autodidàctica Fou pianista de l’orquestra popular Jadris Es destacà com a compositor de ballables, gènere que abandonà els anys quaranta en entrar al gènere sardanístic Ajudat inicialment per Pere Mercader, anà esdevenint l’autor més programat en les ballades de sardanes El seu estil, senzill i fortament influït pels ballables, especialment el pasdoble, feu que el sardanisme popular de l’època de la dictadura el convertís en un ídol Mas i Ros fou l’autor …