Resultats de la cerca

Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d’Alaior

Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l’interès pel suprematisme de Malevič amb plantejaments propers al minimal art El 1976 creà, amb Ramon Torrente , un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l’Eixample Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís , pels quals han rebut diversos premis

Vidu, abraçà l’estat eclesiàstic Hom destaca la seva facilitat en el dibuix Té obres a la parròquia de Sant Esteve de València, al convent de Sant Pasqual de Vila-real Plana Baixa Mort de sant Pasqual Bailón , i a l’església parroquial de Llucena Sant Nicolau La seva Trinitat amb Sant Joaquim i Santa Anna Boston, coll particular denota la influència d’Espinosa

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…

Soci del Club Natació Barcelona, es proclamà campió de Catalunya de pala curta 1969, 1971, 1974 amb Agustí Brugués Exercí de jutge internacional als Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Començà a pintar el 1947 El 1953 participà en el Salón de los Once Després d’una etapa influïda pel surrealisme, inicià el 1954 la seva adscripció a l’abstracció expressionista, al gestaltisme i al neofigurativisme, que enllaçà amb la pintura d’acció El 1957 fou membre cofundador del grup El Paso, que influí sobre la pintura espanyola dels anys seixanta Residí a Madrid i a París, i celebrà nombroses exposicions en diferents països, especialment a partir de la seva participació en la XXIX Biennal de Venècia El contingut de la seva obra s’inscriu dins una línia de denúncia desmitificadora, amb…

Talonador format al Rugby Club l’Hospitalet, club amb el qual debutà a la divisió d’honor El 2010 fitxà per l’equip de la Universitat de Vigo, en què es convertí en una de les referències El 2008 debutà amb la selecció espanyola absoluta

Lateral, començà en el Gràcia Futbol Club 1923-26 Passà al Castelló 1926-28 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1928-31, amb el qual disputà 55 partits Es proclamà campió de la primera edició de Lliga 1929 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1930, 1931 Posteriorment jugà de nou amb el Castelló 1931-32 i també amb el Gimnàstic de Tarragona 1932-33 i la Unió Esportiva de Sants 1933-34 Formà part de la selecció catalana

Fou campió d’Espanya de carretera 1952, 1953, 1954 i pista 1951, 1952, 1953, 1960 Competí com a professional 1956-62 i guanyà una etapa de la Vuelta a Andalusia 1956, com a independent, i del Critèrium de Sitges 1959, amb la Penya Solera També formà part dels equips Brillantina Verbena 1957, Ignis-Diniselli Italia 1958 i Club Ciclista Barcelonès 1962

Fou professional 1943-59, tant de carretera com de pista Fou campió de Catalunya de ciclocròs 1947 i subcampió d’Espanya de pista darrere moto 1950-53 Guanyà dues edicions de la Volta Catalunya 1948, 1957 Formà part dels equips Agrupació Montjuïc, Club Ciclista Barcelonès, Faema, Ignis i Cacaolat Un cop retirat ocupà diferents càrrecs dins de la federació espanyola 1961-95, com el de seleccionador i director tècnic Fou director de l’equip Superser 1975-76 Dirigí les proves de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992