Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Ceawlin de Wessex
Història
Rei dels saxons occidentals o de Wessex (560-592).
Fill i successor de Cynric Havia lluitat victoriós contra els britons 556 i 571-777, i arribà a separar els britons de Cornualla i de Devon dels de Galles La vall alta del Severn restà per als saxons Fou expulsat, però, el 592, i morí assassinat l’any següent El succeí el seu nebot Ceol
Widukind
Història
Capitost saxó.
Vers el 775 capitanejà la rebellió dels saxons contra la dominació de Carlemany, però fou derrotat després de diverses campanyes i hagué de sotmetre's i convertir-se, amb el seu poble, al cristianisme 785
Khilderic I
Història
Rei dels francs salis (457-481).
Fill de Meroveu Expulsat pels seus súbdits, passà vuit anys a Turíngia, on sembla que seduí Basina, muller del rei, amb la qual es casà i tingué Clodoveu I Al seu país fou restablert en la dignitat de cap el 463 Aliat amb els romans, lluità contra els visigots i els saxons
Robert Blum
Història
Literatura
Escriptor i polític alemany.
Durant la revolució del 1848 fou el capitost dels demòcrates saxons, membre i vicepresident del parlament preliminar de Frankfurt Enviat a Viena per encoratjar la revolta, fou nomenat pels liberals vienesos cap d’una companyia de milicians, que participà en el motí que costà la vida al ministre de la guerra Latoui Ocupada la ciutat per Windischgrätz, fou acusat de rebellió i afusellat
Valdemar I de Brandenburg
Història
Marcgravi ascani de Brandenburg (1308-19) de la branca de Stendal-Tangermünde.
Fill del marcgravi Conrad II, l’any 1317 reuní tot el Brandenburg en extingir-se la branca de Salzwedel-Stargard, i encara eixamplà els seus dominis vers l’E i el N en obtenir, el 1317, el comtat palatí de Saxònia Lluità contra una coalició de danesos, saxons i altres prínceps alemanys 1314-17 i perdé Stargard, que hagué de cedir a Mecklenburg El succeí el seu cosí germà Enric I III
Sergi I
Cristianisme
Papa (687-701).
D’ascendència siríaca, succeí el papa Conó Pacificà les dues faccions en lluita oposades a la seva elecció Posà terme al cisma d’Aquileia i afavorí les empreses missioneres dels reis francs i la conversió de saxons i frisons Perseguit per Justinià II perquè s’havia negat a subscriure les decisions del concili in Trullo , del 691 al concili III de Constantinoble , en fou salvat per les tropes de Ravenna La seva festa se celebra el 8 de setembre
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
Aneirin
Literatura
Poeta gal·lès.
Documentat històricament a la Historia Brittonum , de Nennius, vers l’any 800, és autor del poema Gododdin , el qual hauria estat transmès per tradició oral abans d’aparèixer en manuscrits, uns tres segles més tard El nom del poema respon a una tribu celtobritònica L’autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh Catterick El poema conté la primera referència literària a l’ Artús històric Característica d’aquest poema —i, en general, de la poesia gallesa antiga— és el seu lirisme lacònic, sorprenent en…
Teodoric I d’Austràsia
Història
Rei franc d’Austràsia, amb capital a Reims i a Metz (511-534).
Era el fill gran de Clodoveu I, nat abans del seu casament El 507 lluità a Vouillé al costat del seu pare i tot seguit sotmeté l’Albigés, Roergue i l’Alvèrnia 507-508, que afegí a la seva part d’herència, que comprenia la regió dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, els francs de la dreta del Rin i els alamans No volgué ajudar els seus germans contra el seu sogre Segimon, rei dels burgundis 523, però participà amb ells a la campanya del 524 Sotmeté de nou l’Alvèrnia 526, i amb el seu germà Clotari I sotmeté Turíngia 530-531 i imposà tributs als saxons de Germània
Pipí I
Història
Rei dels francs (752-768).
Fill de Carles Martell i de Rotruda El seu pare, en morir 741, li deixà el seu càrrec de majordom del palau i Borgonya, Nèustria i Provença, mentre el seu germà Carloman rebia igualment el càrrec de majordom i Austràsia, Suàbia i Turíngia Fins el 747 compartí el poder amb el seu germà i ambdós lluitaren contra llur germà consanguini Gripó i es repartiren el seu petit domini Alliberat Gripó, es refugià prop dels saxons, i es revoltà contra Pipí, i el 748 a Baviera, fins que finalment Pipí li donà la vila de Mans i dotze comtats però el 751 Gripó es retirà a la cort del duc d’…