Resultats de la cerca

Pertanyia, sembla, a la Congregació dels Dolors de Santpedor Formà part del sometent que s’enfrontà als francesos prop de la muntanya de Montserrat Segons alguns cronistes, fou el timbaler que sembrà el pànic entre els francesos al primer combat del Bruc

Redactor dels diaris Slovák 1928 i Gardista 1940, es destacà sobretot per la trilogia novellística Zivý bič ‘El fuet vivent’, 1927, Hmly na úsvite ‘Bromes de l’alba’, 1930 i Vosídlach ‘A l’emboscada’, 1940, continuada en Zhashnute svetlá ‘Llums apagades’, 1958 i Kto seje vietor ‘Qui sembra vent’, 1964, sobre els problemes del seu poble sota les successives dominacions És autor d’unes memòries Zelená krv ‘Sang verda’, 1970

Establert a Mèxic des del 1947, entre el 1951 i el 1955 estudià a la Universidad Nacional Autónoma de México la carrera d’enginyer químic Professionalment treballà en l’empresa química multinacional Du Pont 1959 i s’especialitzà en tecnologia d’elastòmers El 1989 fou nomenat director general de Colorquim, del mateix grup Du Pont, fins que es jubilà Fou un dels fundadors del Grupo Hulero Mexicano S’incorporà a les activitats de l’ Orfeó Català de Mèxic , sobretot a la massa coral que presidí, 1980-83 i a l’Esbart Dansaire Fou membre fundador de la Joventut de l’Orfeó Català JOC, del seu òrgan…

Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el  rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara  Centro di…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d’ Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Escola de Música Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí…

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…