Resultats de la cerca

Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la…

Vida i obra Fill de Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília, ostentà els títols de duc de Girona i comte de Cervera, rei des del 1387 Heretà del seu pare les tendències absolutistes en el terreny polític i el gust per la pompa i les esplendorositats cortesanes, alhora que descurava els afers més immediats del govern deixant-los en mans de cortesans cada cop més poderosos, i que acabaren per sumir els seus onze anys de regnat sota una ombra de corrupció, que esclatà en el procés obert als seus servidors més directes arran de la seva mort i que afectà alts càrrecs de l’administració, entre…

Fill de Pere el Cerimoniós i d' Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d'Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…