Joan I de Catalunya-Aragó

(Perpinyà, 1350 — Foixà, Baix Empordà, 1396)

Rei de Catalunya-Aragó (1387-96), dit el Descurat, el Caçador o l’Aimador de la Gentilesa.

Vida i obra

Fill de Pere el Cerimoniós i d’Elionor de Sicília, ostentà els títols de duc de Girona i comte de Cervera, rei des del 1387. Heretà del seu pare les tendències absolutistes en el terreny polític i el gust per la pompa i les esplendorositats cortesanes, alhora que descurava els afers més immediats del govern deixant-los en mans de cortesans cada cop més poderosos, i que acabaren per sumir els seus onze anys de regnat sota una ombra de corrupció, que esclatà en el procés obert als seus servidors més directes arran de la seva mort i que afectà alts càrrecs de l’administració, entre els quals Ramon dePerellós i BernatMetge, que escriviren sengles obres proclamant la seva innocència i la lleialtat al rei. La seva cort es caracteritza per una forta adhesió als corrents francesos, fet que no és separable dels seus tres compromisos matrimonials amb princeses de França, representats per Guillaume de Machaut i Othon de Grandson. Honoré Bouvet li concedí un notable relleu al Somnium super materia scismatis i fou lloat pel trouvère Trébor. La literatura francesa d’aquell temps acull la realitat catalana fruit de la presència d’aquests autors a la seva cort, com ensenya el Roman de Passebeauté et Cardenois, potser de Machaut, i el Roman de Mélusine de Jean d’Arras, que formà part del seguici de Violant de Bar quan el 1380 es casà amb l’aleshores infant Joan. Afeccionat a la música, trameté un rondeau escrit i musicat per ell mateix al seu germà Martí, amb la petició que li enviés qualsevol virelai, rondeau o balada en francès a fi de posar-li un «so novell». Conreà ocasionalment la poesia, com demostra la traversa que el 2 de març de 1374 trameté a Bernat de Bonastre, feta a partir de les estrofes que Gue-rau deQueralt havia enviat al rei Pere, i alguns dies més tard l’expedí al seu pare amb un sirventès de PereMarc relatiu a la traversa i a la seva resposta, que posteriorment donà a conèixer a la reina Elionor i al seu germà Martí, i encara invità Bernat de So a participar-hi i demanà opinió a Ferrer Saiol. Auspicià l’intent d’instaurar a Barcelona la festade la Gaia Ciència, comptant amb l’expertesa de JaumeMarc i Lluís d’Averçó. Interessat en qüestions d’astrologia i amant de la història, protegí FrancescEiximenis, seguí de prop els treballs de Joan Fernández d’Heredia i defensà el lul·lisme dels atacs de l’inquisidor NicolauEimeric.

Bibliografia
  1. Baselga y Ramírez, M. (1896)
  2. Rubió i Lluch, A. (1917-1918).
Vegeu bibliografia