Resultats de la cerca

El 1868 donà la llibertat als seus esclaus i es lliurà plenament a la lluita per la independència de Cuba fou empresonat a la fortalesa del Morro, a l’Havana El 1895 s’uní al moviment separatista de Máximo Gómez i participà a l’assemblea de Jimaguaiú, que l’elegí president de la república, càrrec que exercí fins el 1898, que es retirà a la vida privada

Emigrà a Cuba 1914, on emprengué l’activitat comercial i fou president del Centre Català de l’Havana, en 1923-24 Fundador, amb Claudi Mimó, Joaquim Muntal, Marià Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Català 1922 i secretari de l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, presidida per Francesc Macià Retornà a Catalunya 1931-36 En esclatar la guerra civil, tornà a Cuba i fou delegat de la Generalitat, fundador de la revista “Combat” 1956-58 i director de “La Nova Catalunya” 1908-32 i 1942-59 Portaveu del Centre Català de l’Havana en 1944-60, any que…

Presidí el Foment Mercantil Sabadellenc Milità a la Lliga regionalista i el 1909 fou candidat en una candidatura nacionalista radical, però renuncià al càrrec de regidor Durant la Setmana Tràgica, proclamà, amb Manuel Folguera i Duran i altres, la república a Sabadell Hagué d’exiliar-se a Amèrica, i s’establí a Santiago de Xile El 1916 es feu soci del Centre Català, s’afilià a Estat Català i defensà les tesis de Francesc Macià, però se’n separà el 1928 Fundà, el 1923, el Comitè de Publicitat Catalana, plataforma independentista que difongué opuscles seus com Queremos a Cataluña libre y…

Lluità 1826-27 a Catalunya contra els malcontents i en 1839-40 contra els carlins preses de Morella i Berga El 1841, a Madrid, la seva defensa del palau reial impedí el rapte d’Isabel II pels moderats A la segona guerra Carlina destacà a la presa de Castelflorite 1849 i fou ascendit a mariscal de camp Fou governador militar de Lleida 1849-51 i dos cops capità general de Catalunya 1854 i 1858-62 el segon desféu el desembarcament carlí a Sant Carles de la Ràpita 1860 i capturà el pretendent Carles L’èxit li valgué el marquesat de Castelflorite El seu mandat a Catalunya fou més benèvol que els…

Arran de la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià a França, on esdevingué, amb Francesc Macià, un dels dirigents d’Estat Català Participà en el complot de Garraf i els fets de Prats de Molló 1926, activitat per la qual fou jutjat a París el mateix any Posteriorment, s’establí a Bèlgica S’oposà a la creació del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya que Macià i una assemblea de grups catalanistes de diversos països americans havien intentat crear a l’Havana el 1928 Malgrat aquestes diferències polítiques, formà part amb Macià del comitè d’aquesta assemblea per a Europa De retorn a…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…

Filla de l’expresident filipí Diosdado Macapagal, el seu nom de soltera era Gloria Macaraeg Macapagal Estudià a la Universitat de Georgetown EUA Doctorada en economia el 1985 per la Universitat de Filipines, un any després es casà amb l’economista José Miguel Arroyo Del 1977 al 1987 exercí la docència en diverses universitats, i el 1987 la presidenta Corazón Aquino la incorporà al departament de comerç i indústria, del qual esdevingué subsecretària el 1989 El 1992 inicià la carrera política i fou elegida senadora pel partit Lluita per unes Filipines Democràtiques El 1998, dins del partit…

Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 i en periodisme per la Universitat Internacional de Catalunya 2001, feu estudis de política internacional al Birbeck College de Londres 2007 i de comunicació empresarial a ESADE 2008 Doctorat en història per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi  Josep Tarradellas 1899-1936 Dels orígens a la Guerra Civil  2012 Collabora en publicacions periòdiques Sàpiens , Descobrir , El País , Ara , etc i en programes de ràdio i televisió com a historiador i comentarista polític És autor d’articles sobre nacionalisme i separatisme europeu,…

Vida i obra Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català De jove collaborà a La Renaixença , Joventut  i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català d’aquell continent Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de La Nova Catalunya  1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el…

Estudià filosofia política a França, on s’aproximà a les tesis del marxisme Tornà al Congo Belga abans que el país accedís a la independència 1960 Fou membre de l’assemblea de la regió de Katanga i un fervent seguidor del primer cap de govern del Congo, Patrice Lumumba Després de l’assassinat d’aquest, fugí cap a les fronteres del país, on començà a organitzar un moviment en contra del govern El grup rebel, que obtingué ajut financer de Rússia, la Xina i Cuba, protagonitzà una insurrecció a l’est del país que portà a l’establiment d’un estat socialista i separatista prop de…