Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pedro de Sarsfield
Història
Militar
Militar.
Comte de Sarsfield Es distingí durant la guerra contra Napoleó i després en la primera guerra Carlina, en què operà per Navarra Fou assassinat a Pamplona pels homes dels cossos francs 26 d’agost, en el conjunt de revoltes que es produïren a l’exèrcit del Nord pel retard en les pagues, les repercussions del motí dels sergents de La Granja i la proclamació de la nova constitució 1837 i per instigació de provocadors carlins
Vicent Ramon Richart i Pérez
Història
Política
Polític.
Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític conservador.
El 1907 com a ministre de governació al govern Maura i figura ja significada del caciquisme electoral a Múrcia es destacà per les seves manipulacions en les eleccions, que donaren la majoria al govern La seva intervenció en la repressió dels fets de la Setmana Tràgica juliol del 1909 fou durament criticada i el govern Maura caigué immediatament El 1917, i gràcies a la confiança de l’exèrcit, esdevingué ministre de la guerra en el govern de coalició de García Prieto Donà satisfacció a les exigències professionals dels oficials de les juntes de defensa però, contràriament, dissolgué les juntes…
Práxedes Mateo Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta
© Fototeca.cat
Història
Polític castellà; fou enginyer de camins, professió que només exercí en la seva joventut.
Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…
Francisco Serrano y Domínguez
Història
Militar
Militar i polític andalús.
Duc de la Torre Es distingí durant la primera guerra Carlina que féu, en part, a Catalunya el 1840 ja era mariscal de camp Espartero l’envià a Barcelona 1842 per sotmetre la ciutat, però pocs mesos després Serrano s’afegí al pronunciament moderat-progressista de Prim, Narváez i altres que enderrocà el regent Fou nomenat ministre universal per la junta revolucionària de Barcelona Després d’un seguit de vicissituds, facilità l’adveniment al poder dels moderats maig del 1844, és a dir de Narváez Del 1846 al 1848 fou el favorit d’Isabel II, però el príncep consort reeixí a allunyar-lo de Madrid…
Augustí Callís
Militar
Militar.
Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Era fill de Pau Prim i Estapé —reusenc, però oriünd de Verdú Urgell i pertanyent a una família molt vinculada a la Universitat de Cervera—, que alternà la professió de notari amb la de militar havia estat capità durant la guerra del Francès i assolí el grau de tinent coronel en la primera guerra Carlina, i de Teresa Prats i Vilanova, filla d’un comerciant A dinou anys s’enrolà, el 1833, en el primer dels dos batallons de tiradors d’Isabel II que Reus organitzà per lluitar contra els carlins rebé el bateig de foc el 7 d’agost de 1834 i tot seguit realitzà el seu primer acte destacat en dirigir…