Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Michel Serres
Filosofia
Filòsof francès.
Oficial de la marina, participà en l’expedició de Suez 1956 Parallelament a la carrera naval, estudià lletres a l’École Normal de París i el 1955 guanyà el concurs per a l’ensenyament públic superior agrégation en filosofia L’any 1968 obtingué el doctorat en lletres amb la tesi doctoral Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques Professor d’història de les ciències a la Sorbona des del 1968, on desenvolupà la carrera acadèmica, fou influït per Leibniz, Auguste Comte, Henri Bergson, Gaston Bachelard i pels debats amb Michel Foucault i amb René Girard durant les estades com a…
Eduardo Serres Sena
Rem
Remer i dirigent esportiu.
Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona Fou sis cops campió d’Espanya, cinc en vuit amb timoner 1935, 1944-47 i una altra en quatre amb timoner 1947 Fou també subcampió estatal en vuit amb timoner 1949 i en quatre amb timoner 1945, 1946 Ja retirat de la competició, fou vicepresident del Reial Club Nàutic Tarragona 1950 i secretari en diferents juntes directives És autor del llibre El remo Historia, técnica y apología 1944 i coautor, amb Manel Miró i Pedro Solano, del Club Nàutic de Tarragona Cent anys de vida esportiva i social 1878-1978 1982
Joan Grijalbo i Serres
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i polític.
Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya Militant del…
Miquel Serres i Valls
Literatura catalana
Poeta.
Sacerdot, concorregué a diversos certàmens religiosos valencians almenys entre el 1661 i el 1669 amb composicions catalanes de to jocós, i més rarament amb alguna en castellà També participà amb un romanç jocós i un colloqui a la Real Academia celebrada en el Real de Valencia a los años de Carlos segundo València 1669
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…
Francesc Estivill Tudó

Francesc Estivill Tudó
Museu Colet
Excursionisme
Excursionista.
Membre de la secció excursionista del Reus Deportiu, en fou president 1935-60 Collaborà en la senyalització de camins, sobretot a les serres de Prades i al Montsant Des dels anys trenta installà nombrosos pals indicadors al Montsant, fixats amb la tècnica del sofre en ebullició La vocació per la conservació de senders de muntanya feu que rebés el reconeixement de nombroses entitats excursionistes Fou guardonat amb la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme i amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995
Jordi Ametller Batlle

Jordi Ametller Batlle
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador especialista en caça menor.
Forma part de les societats de caçadors de les Borges Blanques, amb els quals practica la caça de la perdiu L’Alfacada, amb qui caça aus aquàtiques al delta de l’Ebre, i Sant Jordi Desvalls, a la qual representa en els campionats Des del 1999 competeix en la modalitat de Sant Hubert En el seu palmarès destaquen cinc campionats territorials de Girona 2004-08 i els títols de campió de Catalunya 2006 i d’Espanya 2009 En l’àmbit internacional disputà el Campionat del Món celebrat a Serres Grècia, 2009 amb el seu gos Anda de Leinz
Maurice Maeterlinck
Música
Escriptor belga d’expressió francesa.
Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…
Pelagi I d’Astúries

Estàtua de Pelagi I d'Astúries a Covadonga (Cantàbria)
© Pakmor / Fotolia.com
Història
Primer rei d’Astúries (~710-737).
Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons…
Josyf Slipyj
Cristianisme
Eclesiàstic ucraïnès.
Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora…