Resultats de la cerca

Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri

En esclatar la revolta del 1848 fou delegat de Lodi dins el govern provisional de la Llombardia, des d’on s’oposà a la unió amb el Piemont Escriví Storia d’Italia dal 1815 al 1867 , de tendència republicana, i Storia della Chiesa per un vecchio cattolico italiano 1878, severa crítica de l’Església del s XVI

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

Participà en la revolució liberal del 1925 Comandant en cap de la guàrdia nacional 1932, dirigí la repressió contra la guerrilla sandinista 1934 President de la república, arran del cop d’estat del 1937, implantà una severa dictadura reaccionària i familiar, que continua en mans dels seus descendents Morí en un atemptat El succeí el seu fill Luis Somoza Debayle

Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat

Diputat, fou ministre de finances 1903-06 i 1918-21 Secundà la política proteccionista del seu pare i establí una severa política fiscal, molt criticada, com també ho fou la seva actuació a favor d’Irlanda 1921 Ministre d’afers estrangers 1924-29, sostingué la Societat de Nacions, promogué el pacte de Locarno 1925 i secundà el de Briand-Kellog 1928 Fou premi Nobel de la pau 1925

Mestre de capella de Burgos, actuà també a Osuna i a Sevilla Les seves obres vocals, d’una gran bellesa i simplicitat, foren molt populars hom en feu transcripcions per a viola de mà, i figuren en diverses colleccions de l’època Publicà Villancicos y canciones 1551 i Recopilación de sonetos y villancicos 1556 En l’obra religiosa, sobretot a Agenda defunctorum 1556, utilitza elements del cant pla i una polifonia severa

Conegut també pel nom de Peter Schlemihl Redactor de la revista Simplicissimus 1899 i collaborador de März 1907, la seva obra es caracteritza per una severa crítica de la vida bavaresa Sovint emprà una llengua dialectal Lluità contra el clericalisme militant, la burgesia prussiana de l’època de Guillem II i la falsa moral Cap al final de la seva vida es tornà conservador i nacionalista De la seva producció cal destacar les comèdies Die Lokalbahn ‘El carrilet’, 1902 i Moral 1909

S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…