Resultats de la cerca

Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740

S'inicià en el món del cinema amb The Burning TMaylam, 1981 Després vingueren Swing Shift JDemme, 1984, Broadcast News JBrooks, 1987, Reasing Arizona JCoen, 1987 i Always SSpielberg, 1989 El seu talent, especialment en el camp del drama i el melodrama, féu que rebés l’Oscar del 1993 a la millor actriu per The Piano , de JCampion Posteriorment interpretà The Firm SPollack, 1993, Home for Holidays JFoster, 1995, Copycat JAmiel, 1995, Crash DCronenberg, 1996, A Life Less Ordinary DBoyle, 1997, Living Out Loud RLaGravenese, 1998, Jesus’ Son AMaclean, 1999, Woman Wanted KSutherland,…

Es doctorà en psicologia social a la Universitat de Columbia l’any 1953 i fou professor emèrit de la Universitat de Yeshiva Nova York i professor visitant en diversos centres d’investigació Stanford, Princeton, Hawaii, Jerusalem, etc Considerat un dels fundadors de la sociolingüística, és un dels investigadors més destacats en aquest àmbit És autor d’un gran nombre de publicacions Readings in the Sociology of Language , Sociolinguistics A Brief Introduction , Advances in the Sociology of Language , Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective 1989, Reversing Language …

Doctor en filosofia per la Universitat de Chicago 1967, fou professor de ciències polítiques a la Universitat de Michigan des del 1972 Participà en nombroses investigacions empíriques internacionals de llarga durada com l’eurobaròmetre Des del 1985, fou director de programes a l’Institut d’Investigacions Socials de la Universitat de Michigan L’any 2009 ingressà a l’Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Desenvolupà una teoria del canvi intergeneracional de valors contrastada empíricament en més de quaranta països Seguint el model teòric de la jerarquia de les necessitats, d’Abraham …