Resultats de la cerca

Mestre de capella i canonge, és autor d’una Passion 34 574 versos, escrita en un estil alhora còmic i profund, simbòlic i realista, teològic i místic

La seva obra es caracteritza pel lirisme eròtic i simbòlic Cal destacar-ne Furǎm trandafiri ‘Robem roses’, 1967, Jumǎtate zeu ‘Mig déu’, 1970, Adagio 1973, Taina ‘El secret’, 1976 i Amiaza ‘El migdia’, 1978

És un dels millors representants del teatre nō , per al qual escriví, com també el seu pare, Kanami Kiyotsugu 1333-84, nombroses peces, tant de caràcter realista com simbòlic Fou també autor de tractats teòrics sobre aquesta modalitat teatral

Féu progressar la teoria del càlcul vectorial i creà el càlcul simbòlic Estudià la teoria de les ones electromagnètiques, la telefonia i la telegrafia i formulà la hipòtesi de l’existència a l’alta atmosfera d’una capa ionitzada, anomenada capa de Heaviside

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual és professora Féu la primera exposició individual el 1972 En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic L’any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot

Des del 1983 desenvolupa el seu discurs plàstic a l’entorn del maquinisme, amb un llenguatge simbòlic marcat per l’interès pels artefactes susceptibles de volar o navegar zèppelins, avions, vaixells, submarins, contemplats fora de la funció que originalment els correspon Parallelament, el seu llenguatge plàstic s’ha anat enriquint en l’aprofundiment del diàleg línia/pla i buit/ple

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals ‘Mirador’, ‘El Be Negre’, ‘La Publicitat’, ‘Serra d’Or’, ‘Avui’ Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970