Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Hug
Cristianisme
Abat de Cluny (1049-1109).
Fou el pare de la reforma benedictina cluniacenca que sostreia l’orde a les ingerències civils, i maldà, alhora, per la reforma de l’Església contra la laxitud de la clerecia i la simonia Construí la tercera església de Cluny La seva festa se celebra l’11 de maig
Norbert
Cristianisme
Eclesiàstic alemany.
Participà en el setge de Roma de l’emperador Enric V 1111 Ordenat de sacerdot 1116, intentà, sense èxit, de reformar el capítol de Xanten Predicador itinerant pel nord de França, fundà a Laon 1120 l’orde premonstratenc , aprovat el 1126 Arquebisbe de Magdeburg 1126, intervingué en la condemna de Pere Abelard i en la reposició d’Innocenci II Lluità contra la simonia i la intervenció laica en l’Església Fou canonitzat el 1582 La seva festa se celebra el 6 de juny
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines
Umbert de Cervelló
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1069-96).
Era fill d’Hug de Cervelló i d’Elliarda, els quals succeí com a senyor de Gelida Umbert s’havia casat amb Dalmizana, però sembla que no en tingué fills, puix que en morir donà el castell de Gelida al seu nebot Guerau Alemany de Cervelló, a mitges amb la seva muller Dalmizana Abans d’ésser bisbe havia estat ardiaca de la seu 1063 Continuà la construcció de la catedral romànica i l’embellí notablement amb vidrieres de color i amb un antependi d’or L’any 1076 consagrà l’església de Sant Feliu d’Arraona Sabadell Assistí al concili de Girona del 1078, congregat pel legat Amat d’Auloron, en el qual…
Guifré de Cerdanya
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (1016-79).
Era fill del comte Guifré II , que féu la simonia de comprar-li l’arquebisbat de Narbona, quan només tenia 10 anys, per cent mil sous El 1041 comprà per al seu germà Guillem el bisbat d’Urgell, també per cent mil sous, a Sança d’Aragó, vídua del comte Ermengol III d’Urgell Més tard, el 1051, un altre germà seu, Berenguer Guifré, fou bisbe de Girona És famosa la seva oposició al vescomte Berenguer I de Narbona, parent seu, que l’acusà més tard, en un concili d’Arle, de les seves continuades pràctiques simoníaques, cosa que li valgué l’oposició de Roma, i fou…
Guillem de Balsareny
Cristianisme
Bisbe de Vic (1046-74).
Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma, proclamà una…
Miró II de Besalú
Història
Comte de Besalú (965-984) sota la superior autoritat del seu germà, el comte de Cerdanya Oliba Cabreta, i bisbe de Girona (970/71-984).
Fill de Miró II de Cerdanya , succeí al seu germà Sunifred Fou home bondadós i de força cultura que escriví en prosa i en vers, en un llatí rebuscat i ple de mots grecs se’n conserven una desena d’escrits, entre els quals hi ha les actes de consagració de Cuixà 974 i de Ripoll 977 Destinat a l’Església des de jove, ja el 941 és qualificat de levita El 977 fundà una canonja a la capella del palau comtal de Besalú i dotà de bell nou el monestir de Sant Pere de Besalú els donà, ambdós, com a alou a Sant Pere de Roma El 979 obtingué, a Roma, una butlla del papa Benet VII per al monestir de Sant…
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les…
Artau
Cristianisme
Bisbe d’Elna des del 1087, bé que, acusat de simonia, la seva elecció no fou acceptada inicialment.
Collaborà en la fundació d’una canonja regular a Cornellà de Conflent i assistí al concili de Nimes 1096 presidit per Urbà II
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…