Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Maurice Grammont
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i fonetista francès.
Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia naixent, fou el…
Leonard Bloomfield
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà d’origen alemany.
Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…
Aleksandr Belić
Lingüística i sociolingüística
Lingüista serbi.
Després d’estudiar a Rússia i a Alemanya, on fou deixeble de Fortunatov, Brugmann i Leskien, fou nomenat professor a la Universitat de Belgrad És pròpiament el creador de la lingüística del serbocroat, on ha cobert un terreny immens, des de la dialectologia i la comparació amb la resta de l’eslau i de l’indoeuropeu en general fins a la descripció sincrònica i l’establiment de les normes de la llengua literària actual Bé que publicà un mapa dialectal del serbi 1905, el seu estil d’enquesta dialectològica era més aviat el de l’aprofundiment exhaustiu d’alguns parlars ben delimitats…
Manuel Pérez i Saldanya
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor d'articles i…