Maurice Grammont

(Damprichard, 1866 — Montpeller, 1946)

Lingüista i fonetista francès.

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes”. Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique (1895) fins al seu gran Traité de phonétique (1933), Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica. Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular. Tot i que s’oposà a la fonologia naixent, fou el primer a formular la “llei de les tres consonants” del francès, model de regla fonològica sincrònica. També s’interessà especialment per l’ús estètic del llenguatge (Le Vers français, 1937).