Resultats de la cerca

Membre del partit conservador, ocupà diversos ministeris 1959-65 Cap del partit 1965 i cap del govern 1970, intentà una fèrria política socioeconòmica per restaurar les finances britàniques, però l’hostilitat dels sindicats li féu perdre les eleccions 1974 i el lideratge del partit 1975, que passà a mans de MThatcher Crític envers la gestió d’aquesta, del 1977 al 1979 fou membre de la Independent Commission on International Development Issues

Educat a la Gran Bretanya, on conegué el socialisme fabianista i el moviment independentista irlandès, en tornar a l’Índia s’uní al partit del Congrés i lluità per l’alliberament del país i per la modernització de la seva estructura socioeconòmica Collaborà estretament amb Gandhi i, com ell, passà molts anys a la presó L’any 1947, en assolir la independència la Unió Índia, esdevingué cap del govern i ministre d’afers estrangers, càrrecs que ocupà fins a la mort

Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La…

Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres  CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari…

Diplomàtic de carrera, fou durant molts anys cònsol a Barcelona Iniciat en la poesia hermètica a Pedra do sono 1942 i O engenheiro 1945, evolucionà cap a l’expressió de la problemàtica socioeconòmica del nord-est brasiler, la qual cosa el convertí en el poeta de més ressonància al seu país Cal destacar Quaderna 1960, Dois parlamentos 1961 i Educação pela pedra 1966, Agrestes 1985 i Crime na Calle Relator 1987 Conreà també el teatre d’inspiració popular Morte e vida severina , 1956, l’assaig Joan Miró , 1950, publicat a Barcelona, i el llibre de records Paisagens com figuras…

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Pèrit químic, treballà en la indústria química i participà en el Congrés de Cultura Catalana 1976 S’inicià com a narrador a Fugida en gris 1979, premi Ciutat d’Olot i continuà amb Alens d’amor i de recança 1983, premi Xúquer 1982 i el recull de narracions Del temps del joc al joc del temps 1984 Membre del collectiu Ofèlia Dracs, es consolidà a partir de Sol sense sol 1984, Vent de memòria 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Èlia 1985 i, sobretot, Els colors de l’aigua 1986, premi Sant Jordi 1985, obra que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve , s’…

Fill menor d’Aleix Romanov Aleix de Rússia i successor de Teodor III de Rússia Estigué sota la tutela de la seva germana Sofia fins el 1689, que, aprofitant el descontentament provocat pels fracassos d’aquesta a Crimea, se'n sostragué Després de conquerir Asov als turcs 1696, en 1697-98 viatjà per Polònia, Alemanya, Àustria, Holanda i Anglaterra, on amplià la seva pobra formació cultural i contractà tècnics que l’auxiliessin en la tasca d’"occidentalitzar” Rússia Aquesta modernització tingué com a objectiu primordial l’augment de la riquesa del país i dels recursos de l’estat, per tal de…

Mestre de professió 1953-91, fou professor en diverses escoles, entre les quals a l’Escola Graduada de Maó 1957-79 L’any 1974 es llicencià en història per la Universitat de Barcelona amb la tesi de graduació La vila de Maó i el seu terme al segle XVI 1984, inèdit i es doctorà el 1997 amb la tesi L’Institut de batxillerat de Maó durant la Guerra Civil inèdit Exercí de professor d’història a la Universidad Nacional de Educación a Distancia 1984-2000, a l’Institut de Ciències de l’Educació 1983-90 i a l’extensió de Menorca de la Universitat de les Illes Balears 1998-2001 Fou director del Centre…