Resultats de la cerca

Anterior a Sòcrates, ensenyà principalment a l’Atenes democràtica i és l’exponent més significat de la sofística La motivació de la seva activitat filosoficopedagògica era l’ensenyament de la virtut Enfront de l’especulació física anterior, sosté un relativisme epistemològic “l’home és la mesura de totes les coses” que invalida tota ontologia i tot dogmatisme i porta a una actitud escèptica que afecta tots els camps del pensament excepte la moral Hom en conserva breus fragments

Pertany a la segona sofística La seva obra, Efesíaques , narra les tribulacions d’un matrimoni jove separació, naufragis, ambients de lladres, esclavatge, etc Àntia i la seva muller Habrocoma es mantenen fidels a la seva promesa fins que es retroben i poden tornar a Efes La caracterització dels personatges és pobra Conté testimoniatges importants sobre la vida religiosa d’Efes L’obra fou traduïda al català per Carles Miralles per a la Fundació Bernat Metge 1967

Crític polític Els taxiarques , 427 aC i d’esperit bèllic Els prospàltics , Desertors o andrògins , atacà Cleó a L’edat d’or 424 aC i Hipèrbol a Marikás , obra per la qual fou acusat de plagiar Els cavallers , d’Aristòfanes, i per aquest motiu acabà l’amistat entre ells dos Criticà la sofística i censurà la societat Els aduladors , 421 aC Autòlic , 420 aC Els purificadors , i a Poble presentà una societat enrunada, que els millors polítics atenesos intentaven de salvar D’ell rebé el nom el vers eupolideu , molt usat en la comèdia grega

D’acord amb la distinció sofística del que és per natura i el que és per convenció, afirmà que els judicis sobre la realitat són convencionals, i per tal com la sensació constitueix la seva base i les sensacions són canviants, hom no pot practicar sinó l' epokhé El veritable savi ha de tancar-se en ell mateix, abstenir-se del judici i optar pel silenci Només així assolirà l’ataràxia i a través d’aquesta l’única veritable felicitat Conseqüent amb les seves idees, no deixà cap obra escrita i el seu pensament fou tramès pel seu deixeble Timó

Educat en la tradició sofística i en la socràtica, actuà com a logògraf a Atenes 390 i fundà després una escola en la qual l’eloqüència era la base de l’educació moral Entre els seus discursos es destaquen el Plataic ~373, el Panegíric 380, el Per la pau i l' Areopagític Maldà sempre per obtenir, en contra dels interessos particularistes de les ciutats, la unitat política de Grècia, conciliada amb autèntics ideals de llibertat Havent recorregut, sense èxit, a Filip de Macedònia, expressà la seva decepció en el Panatenaic ~342-339, on féu també el famós elogi d’Atenes

Hom li atribueix les obres intitulades Sobre la natura i Les hores , on sembla que sostingué una posició escèptica en matèria de religió i en la qual s’anticipà a la doctrina dels epicuris sobre la mort Es dedicà probablement també a la gramàtica, en particular a qüestions de sinonímia

Hom en té la imatge acabada del poeta viatger, tal com el conegueren les acaballes de l’època arcaica Acollit a les cases dels poderosos per celebrar les ocasions d’una existència brillant, creà un gènere nou de la lírica coral, l’epinici Pel fet d’haver estat, segons la tradició, el primer poeta que demanà una soldada per la seva tasca —un intent que entroncava amb el mateix sentit dessacralitzador de la poesia—, provocà un gran escàndol, que la posteritat s’ha complagut a transmetre, divulgant la imatge d’un home avariciós i calculador, desmenjat i perplex davant el misteri insondable dels…

En un somni, la Retòrica li prometé fama i riqueses, i es féu sofista Fracassà com a advocat a Atenes i a Antioquia, i decidí de córrer món com a orador Portat a Roma, a causa d’una malaltia als ulls, es convertí a la filosofia Finalment s’establí a Atenes, durant vint-i-cinc anys, dedicat a l’ofici d’escriptor Segons una vella llegenda, que els cristians degueren fer córrer, com a revenja per les burles que Llucià els havia infligit, aquest morí destrossat per uns gossos La seva obra, molt variada, comprèn diàlegs Diàlegs de les meretrius, Diàlegs dels déus, Diàlegs marins —aquests dos,…

Vida i obra Del clan dels asclepíades, era fill de Nicòmac, metge i amic d’Amintes II de Macedònia A divuit anys ingressà a l’Acadèmia Els primers temps fou el deixeble predilecte de Plató, però les divergències posteriors els distanciaren A la mort del mestre 347, Aristòtil abandonà Atenes i passà tres anys a Assos, on s’uní amb Herpillis, de la qual tingué un fill, Nicòmac, al qual dedicà un dels tractats d’ètica D’Assos passà a Mitilene d’aquesta època daten molts dels seus treballs de biologia En 343-342 aC Filip de Macedònia li encarregà l’educació d’Alexandre Aristòtil, que atribuïa una…

Fill d’Aristó i Perictione i emparentat, per part de mare, amb una de les principals famílies aristocràtiques d’Atenes, prengué part 409 aC en la guerra del Peloponès Després, pel seu parentiu amb Críties, un dels trenta tirans, intentà de participar en política, però aviat se’n decebé pels excessos d’aquells oligarques Havent rebut una acurada educació artística i gimnàstica, es decantà cap a la filosofia des que conegué Sòcrates, el 408 aC A la mort d’aquest 399 aC durant el període democràtic, fugí d’Atenes amb altres condeixebles i es refugià a Mègara, amb Euclides Mentrestant escriví…