Resultats de la cerca

Les actes autèntiques del martiri foren destruïdes ja antigament, però són conegudes gràcies als himnes de Prudenci, que s’hi inspirà abans no es perdessin jove de família noble, es declarà cristiana davant del pretor, el qual li féu donar turment a l’amfiteatre tallar els pits, lacerar la carn i aplicar-li teies enceses en morir, el seu cos, mig nu, fou cobert per la neu Més tardanes, dels segles VII, VIII i següents, hi ha unes altres actes del martiri, amb molts elements fantasiosos L’existència històrica d’Eulàlia de Mèrida és indiscutible Prudenci, Idaci, Agustí d’Hipona, Gregori de…

Tot i que la història del culte que tingué a Barcelona durant els segles IV i V és encara desconeguda, ja es pot rastrejar documentalment a les acaballes del segle VI, i la tradició escrita que tramet els fets principals de la seva vida i el seu martiri es remunta al segon terç del segle VII La identitat del nom amb una altra màrtir cristiana de Mèrida Eulàlia de Mèrida i la semblança dels martiris, així com la manca de monuments que donin suport als primers passos de la història d’Eulàlia de Barcelona, han fet dubtar de la seva autenticitat Tanmateix, els estudis recents han desvirtuat la…

De jove milità a la CNT Intervingué en les vagues del 1918 i s’hagué d’exiliar Tornà a Barcelona el 1919 El 8 de març de 1921, a Madrid, intervingué, amb Pere Mateu i Cusidó i Lluís Nicolau i Fort, en l’assassinat del president del govern espanyol, Eduardo Dato, com a represàlia per la persecució dels sindicalistes de Catalunya Refugiat a l’URSS, es posà al servei del partit comunista soviètic El 1924 passà a Mèxic, i durant tres anys participà en l’organització dels moviments comunistes a l’Amèrica Llatina Pel juny del 1931 tornà a Barcelona, on s’ocupà de l’organització del Partit Comunista…

La seva poesia fou exponent del neoromanticisme suec Legende och visor ‘Llegendes i cançons’, 1891 La seva crítica sofrí la influència francesa Diktare och drommare ‘Poemes i somnis’, 1898, Svenska gestalter ‘Figures sueques’, 1903

Coneguda amb el sobrenom d' al-Ḥansǟ’ ‘la del nas arromangat’ Es convertí a l’islam després de la batalla de Badr 624 És autora de sentides elegies dedicades a diverses desgràcies que sofrí

Membre del comitè central del partit bolxevic, organitzà la cavalleria roja 1919 A la Segona Guerra Mundial sofrí la derrota d’Uman’, contra els alemanys El 1941 fou substituït pel mariscal Timošenko Publicà unes memòries 1958

El 1827 participà en la revolta ultrareialista guerra dels Malcontents formà part de la junta superior rebel, a Manresa Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d’Espanya, que el feu el seu conseller

Especialista del salt d’alçada, el 1963 en situà el rècord mundial en 2,28 m Fou campió olímpic a Tòquio 1964, però el 1965 sofrí una fractura greu que l’apartà de les competicions Posteriorment tornà a superar els 2 m

Dependent d’un forn, s’afeccionà a torejar i el 1935 prengué l’alternativa a València 1935 de mans de Rafael El Gallo , confirmada a Madrid el mateix any per Marcial Lalanda Amb el nom Rafaelillo , féu una carrera brillant en la qual sofrí diverses ferides greus